Els titelles som especials. Teràpia amb titelles
Marc històric
Marc històric
El primer quadre terapèutic en el que va ser utilitzat el titella fou el del psicoanàlisi infantil.
Els titelles varen ser utilitzats com a mètode
terapèutic per primera vegada aSuïssa per la psicoanalista d’aquest
païs, Madeleine Rambert, al voltant de 1930, per tractar neurosis
infantils.Seguint les orientacions d’ Anna Freud sobre el joc, i
trobant-se amb nens que tenien dificultats de parla, se li va ocórrer la
idea d’utilitzar “el joc de guinyols”,“El titella és un símbol que
tornant al nen actiu, ens permet agafar en viu la seva lògica
autística”. Madeleine Rambert
terapèutic per primera vegada aSuïssa per la psicoanalista d’aquest
païs, Madeleine Rambert, al voltant de 1930, per tractar neurosis
infantils.Seguint les orientacions d’ Anna Freud sobre el joc, i
trobant-se amb nens que tenien dificultats de parla, se li va ocórrer la
idea d’utilitzar “el joc de guinyols”,“El titella és un símbol que
tornant al nen actiu, ens permet agafar en viu la seva lògica
autística”. Madeleine Rambert
La utilització psicoterapèutica del titella es
localitza entre les dos guerres a EE UU i a Suïssa. El titellaire i
psicòleg d’origen alemany A.G. Woltman va col·laborar amb la psiquiatra
americana Lauretta Bender a l’hospital Bellevue de Nova York per ajudar a
nens que presentaven greus desordres de comportament i de personalitat.
Van publicar la seva experiència en 1936, i és sens dubte el primer
article sobre titelles terapèutics.
localitza entre les dos guerres a EE UU i a Suïssa. El titellaire i
psicòleg d’origen alemany A.G. Woltman va col·laborar amb la psiquiatra
americana Lauretta Bender a l’hospital Bellevue de Nova York per ajudar a
nens que presentaven greus desordres de comportament i de personalitat.
Van publicar la seva experiència en 1936, i és sens dubte el primer
article sobre titelles terapèutics.
En 1938, Madeleine Rambert també escriu un article a la “Revuefrançaise de psychanalyse” sobre la seva experiència, a propòsit dels jocs del guinyol. L’article s’anomena: “Una nova tècnica en psicoanàlisi infantil: el joc dels guinyols”. A propòsit de l’article ens diu:
“El Titella és un mitjà de transferència
preciós que facilita l’expressió dels sentiments inconscients del nen.
És d’alguna manera el cos material en el que el nen projecta la seva
ànima”. En articles escrits per Madeleine Rambert, exposa els valors terapèutics atribuïts als titelles:
preciós que facilita l’expressió dels sentiments inconscients del nen.
És d’alguna manera el cos material en el que el nen projecta la seva
ànima”. En articles escrits per Madeleine Rambert, exposa els valors terapèutics atribuïts als titelles:
- valor del joc com a mitjà d’expressió i d’investigació
- valor emotiu de transferència
- valor catàrquic del joc del nen on expulsa les emocions
El terme catarsi “katharsis” ve de la tragèdia
grega, quan a ella es refereix Aristòtil. Es fa servir aquesta paraula
per designar l’efecte que exerceix la tragèdia en els espectadors. La
tragèdia amb el recurs a la pietat i al terror, aconsegueix l’expurgació
d’aquestes passions. Catarsi en Aristòtil, és la purificació
psicològica pel terror i la pietat.
grega, quan a ella es refereix Aristòtil. Es fa servir aquesta paraula
per designar l’efecte que exerceix la tragèdia en els espectadors. La
tragèdia amb el recurs a la pietat i al terror, aconsegueix l’expurgació
d’aquestes passions. Catarsi en Aristòtil, és la purificació
psicològica pel terror i la pietat.
La teràpia
catàrtica o mètode catàrtic consisteix en que l’efecte terapèutic buscat
és una “purga”, una descàrrega adequada als efectes patògens. La cura
permet al subjecte evocar o inclús reviure els successos traumàtics als
que estan lligats aquests afectes, i aconseguir una descàrrega d’aquests
per les vies normals, com el plor.
catàrtica o mètode catàrtic consisteix en que l’efecte terapèutic buscat
és una “purga”, una descàrrega adequada als efectes patògens. La cura
permet al subjecte evocar o inclús reviure els successos traumàtics als
que estan lligats aquests afectes, i aconseguir una descàrrega d’aquests
per les vies normals, com el plor.
Madeleine Rambert, en el seu article, també fa
referència a una autora del segle XIX, apassionada dels titelles i
teòrica dels seus efectes: George Sand.Aquesta autora amb el seu fill
Maurice, va fundar el teatre de titelles de Nohant, on venien a veure’l
celebritats del moment. Va publicà records d’aquesta activitat. També va
fer d’un titellaire, el protagonista d’una de les seves novel·les.
“L’home de neu” (1958), on descriu el mecanisme de projecció del
titellaire sobre el seu titella i l’alegria per la identificació amb els
espectadors. Són precisament aquests dos aspectes en que es basa la
pràctica de Madeleine Rambert (en el primer aspecte) i de A.G. Woltman
(en el segon).
referència a una autora del segle XIX, apassionada dels titelles i
teòrica dels seus efectes: George Sand.Aquesta autora amb el seu fill
Maurice, va fundar el teatre de titelles de Nohant, on venien a veure’l
celebritats del moment. Va publicà records d’aquesta activitat. També va
fer d’un titellaire, el protagonista d’una de les seves novel·les.
“L’home de neu” (1958), on descriu el mecanisme de projecció del
titellaire sobre el seu titella i l’alegria per la identificació amb els
espectadors. Són precisament aquests dos aspectes en que es basa la
pràctica de Madeleine Rambert (en el primer aspecte) i de A.G. Woltman
(en el segon).
En 1950, sempre en el quadre de la psicoteràpia
infantil, Serge Lebovici reflexiona sobre el paper del terapeuta i la
relació amb el nen. Creu que el terapeuta ha de participar activament en
la teràpia.“El caràcter essencial dels tractaments portats a terme
amb l’ajut de titelles, ens ensenyen que el nen està susceptible
d’exterioritzar els seus conflictes i els fantasmes interns, ajudat per
la ficció simbòlica i refugiant-se en aquesta ficció.” Serge Levobici (1950)
infantil, Serge Lebovici reflexiona sobre el paper del terapeuta i la
relació amb el nen. Creu que el terapeuta ha de participar activament en
la teràpia.“El caràcter essencial dels tractaments portats a terme
amb l’ajut de titelles, ens ensenyen que el nen està susceptible
d’exterioritzar els seus conflictes i els fantasmes interns, ajudat per
la ficció simbòlica i refugiant-se en aquesta ficció.” Serge Levobici (1950)
La seva contribució important va ser
reflexionar sobre la intervenció o no intervenció del terapeuta en la
teràpia amb titelles. “La transferència és difícil d’analitzar, dons
la intervenció del terapeuta en la producció del nen vindria a
modificar “simbòlicament” el contingut dels temes que preocupen al nen i
que posa en escena amb el seu titella. Per altra banda, la no
intervenció, no permet o difícilment, una transferència positiva.
reflexionar sobre la intervenció o no intervenció del terapeuta en la
teràpia amb titelles. “La transferència és difícil d’analitzar, dons
la intervenció del terapeuta en la producció del nen vindria a
modificar “simbòlicament” el contingut dels temes que preocupen al nen i
que posa en escena amb el seu titella. Per altra banda, la no
intervenció, no permet o difícilment, una transferència positiva.
”En quan al psicodrama, és una
activitat projectiva, tenint com a suport la relació d’un objecte
mediador amb una forta connotació lúdica.A Anglaterra, des del 1943,
articles sobre teràpia amb titelles han estat publicats en el “Puppet
Post” i en els diaris de “L ‘association sur la marionnette
éducationnelle”
activitat projectiva, tenint com a suport la relació d’un objecte
mediador amb una forta connotació lúdica.A Anglaterra, des del 1943,
articles sobre teràpia amb titelles han estat publicats en el “Puppet
Post” i en els diaris de “L ‘association sur la marionnette
éducationnelle”
Al final dels anys 1960, els Drs. W.M. Pfeiffer
(Université clinique. Erlanjeu) i Militiae Petzold (Fritz Perls
Institut Düsseldorf) van publicar a Alemanya, articles i llibres sobre
el tema. Més tard, aquestes tècniques s’han desenvolupat en la majoria
dels països d’ Europa i a l’altre banda de l’ Atlàntic.
(Université clinique. Erlanjeu) i Militiae Petzold (Fritz Perls
Institut Düsseldorf) van publicar a Alemanya, articles i llibres sobre
el tema. Més tard, aquestes tècniques s’han desenvolupat en la majoria
dels països d’ Europa i a l’altre banda de l’ Atlàntic.
Els titelles han estat utilitzats en el
psicoanàlisi infantil fa uns 77 anys i amb psiquiatria d’adults fa uns
quaranta dos anys .Al cap del temps el titella com a mitjà terapèutic es
troba en diversos sectors de intervenció: psicoteràpia, ergoteràpia,
psicomotricitat… En psicomotricitat és un factor de reeducació dels
aspectes psicomotors de la personalitat, estimulant l’organització
temps-espai, les coordinacions perceptivo-motrius, la interiorització de
l’esquema corporal, i agafa valor de socialització en el joc teatral.
psicoanàlisi infantil fa uns 77 anys i amb psiquiatria d’adults fa uns
quaranta dos anys .Al cap del temps el titella com a mitjà terapèutic es
troba en diversos sectors de intervenció: psicoteràpia, ergoteràpia,
psicomotricitat… En psicomotricitat és un factor de reeducació dels
aspectes psicomotors de la personalitat, estimulant l’organització
temps-espai, les coordinacions perceptivo-motrius, la interiorització de
l’esquema corporal, i agafa valor de socialització en el joc teatral.
L’any 1978 es crea a França, “Marionnette et
Thérapie” fundada per Jacqueline Tochette, la primera associació amb la
idea de la necessitat d’un lloc de trobada entre titellaires i
terapeutes a fi de posar en comú cada un d’aquests dominis específics.
És una aliança de dos professionals que tenen cadascun la seva tasca
específica i que no han d’anar enfrontats l’un amb l’altre, si no que
han de treballar en el mateix sentit per ajudar a certes persones en
dificultats. Actualment la seva presidenta és Madeleine Lions
(titellaire).
Thérapie” fundada per Jacqueline Tochette, la primera associació amb la
idea de la necessitat d’un lloc de trobada entre titellaires i
terapeutes a fi de posar en comú cada un d’aquests dominis específics.
És una aliança de dos professionals que tenen cadascun la seva tasca
específica i que no han d’anar enfrontats l’un amb l’altre, si no que
han de treballar en el mateix sentit per ajudar a certes persones en
dificultats. Actualment la seva presidenta és Madeleine Lions
(titellaire).
Els objectius d’aquesta associació són la de formar, a través de cursos, jornades…, informar, mitjançant conferències, trobades nacionals i internacionals i difondre, amb el butlletí trimestral “Marionnette et Thérapie” de la col·lecció del mateix nom.
Organitzen col·loquis internacionals cada tres
anys al Festival Mondial des Théâtres de marionnettes a
Charleville-Mézières a França.És una ocasió per trobar-se titellaires i
terapeutes de tot el món que utilitzen els titelles d’una manera
diferent. Aquests intercanvis són molt enriquidors ja que permeten tenir
coneixement de persones i experiències d’altres associacions. Arrel
d’aquesta primera associació a França, s’han creat al voltant del món,
moltes associacions amb la mateixa finalitat: Japó, Espanya, Itàlia,
Bulgària, Brasil, Portugal, Canadà, Hongria, Suïssa, Líban… Aquestes
associacions són totalment autònomes.
anys al Festival Mondial des Théâtres de marionnettes a
Charleville-Mézières a França.És una ocasió per trobar-se titellaires i
terapeutes de tot el món que utilitzen els titelles d’una manera
diferent. Aquests intercanvis són molt enriquidors ja que permeten tenir
coneixement de persones i experiències d’altres associacions. Arrel
d’aquesta primera associació a França, s’han creat al voltant del món,
moltes associacions amb la mateixa finalitat: Japó, Espanya, Itàlia,
Bulgària, Brasil, Portugal, Canadà, Hongria, Suïssa, Líban… Aquestes
associacions són totalment autònomes.
- Pierrette Salvage. Collection Marionnette et Thérapie n.20. Paris 1988
- Pascal Le Maléfan. Revista Enfances et psy. Dossier “Jouer” n.15. Post-Scriptum
- Madeleine Lions. Association Marionnette et Thérapie
- Hartmutt Topf. Collection Marionnette et Thérapie n.3. Paris 1978
