Projecte AULA OBERTA. 3r ESO

Davant
meu tenia un grup d’adolescents a mil revolucions, com qualsevol altre
tutor/a del centre, amb una diferència; eren alumnes exclosos del
sistema educatiu perquè no donaven la talla ni en actituds ni en
l’aprenentatge, jo des de la tendressa de la professió docent els
anomeno alumnes de RODALIES, alumnes de recorregut curt que
alguna vegada se’ls anomena de segona fila, comdemnats al fracàs escolar
per problemes a la catenària , perquè no aprenen mai a l’hora, per
anar a un ritme més lent de l’espera’t i per parar on no hi ha estació
per aturar-se. 

Aquests alumnes ho tenen molt dur en un marc educatiu i curricular molt encotillat,

però
són, alumnes del Centre escolar i per a ells val la pena trobar
estratègies de que una altra educació és possible, cal aprendre a educar
des del ulls del cor, des de la tendressa de donar oportunitats amb
missatges positius i entusiastes, de noves maneres d’aprendre, donant un
marc de confiança, sabent esperar sense pressa, tenint paciència a
l’hora d’esperar resultats, sabent escoltar, deixant-ho per un altre
dia, posant els llistons mòbils al seu abast,..

Per
als alumnes de rodalies tornar a creure que ell/a té possibilitats de
fer alguna cosa més que fer campanes o molestar a tort i a dret a
qualsevol membre de la comunitat educativa, és un repte, un treball
d’enriquiment personal, de confiança amb els professors que creuen en
ells / es, de treure tot allò que els cou per dintre, com ells diuen “ els mals rotllos” .

Com
a professors de rodalies ens cal canviar d’actituds, d’educar-los des
de la base del diàleg, de la comunicació, de negociar, de posar límits,
en definitiva marcar-los un camí, on ells poden deixar la seva
petjada, fer-los veure que fins ara ja els ha estat bé esser a la
vorera i deixar passar totes les oportunitats, ara poden tornar a fer
camí amb nosaltres i amb el projecte, nosaltres compten amb ells / es.

Al principi costa.

No s’acaben de creure l’oferta que els estàs brindant, tenen por de
confiar-hi perquè estan acostumats que al final els adults els fallem.
Els primers dies, el primer trimestre, costa veure resultats. Els professors ens desanimem,
quan un s’ensorra l’altre li dóna ànims i receptes que li han
funcionat, però de mica en mica els alumnes s’enganxen, és tan fàcil!.Si
realment confies de veritat en ells, els ho demostres amb la teva
manera de ser i actuar i ets capaç de donar-los temps per poder fer
aquest canvi, no dubten a tornar a fer camí dins del projecte.

És
un llenguatge pedagògic que està molt lluny del seu món i en el qual
se senten fora de joc. Realment si som capaços de donar coherència en
la nostra manera d’actuar en les nostres actituds i no ens rendim a la
primera de canvi, de mica en mica, els alumnes novament veuen que hi ha
algú que els vol ajudar com a persones, comencen a confiar en un adult
que no espera res a canvi sinó que el que vol és ajudar-los a tirar
endavant per tenir expectatives de futur. A partir d’aquest moment pots
dotar-los d’un grapat de recursos personals, autoestima, assertivitat,
confiança, educació en valors, habilitats socials, mediació de
conflictes,… que tenen al seu abast

Però per poder veure canvi en les actituds dels alumnes cal haver-los sosprès, com a professors de RODALIES amb projectes educatius engrescadors, davant dels que senten curiositat i és des d’aquesta perspectiva pedagògica que surt el projecte de crear una COMPANYIA DE TITELLES amb alumnes adolescents, etiquetats alumnes amb fracàs escolar.

A
partir d’aquest moment i des del projecte s’ajuda als alumnes a
treures les ulleres del deficit, del quelcom que no funciona, de les
discapacitats i es posen les ulleres noves de les potencialitats
intentant desplegar totes les seves capacitats de la forma més eficaç
possible: educar des de la diversitat, amb expectatives de futur.

I,
…als alumnes, els hi ha crescut dintre seu una sensació que els hi
costa d’expressar en aquests moments, però que al llarg dels anys no els
hi prendrà ningú, formarà part d’aquells records entrenyables dels
anys a l’institut per què han set actors i actrius per uns dies,
cadascun amb un paper únic iintrasferible capaços de sentir-se
imprescindibles fet que els ha fet creixer en satisfacció personal,
enriquiment de capacitats, pèrdua del sentit del ridícul, cohesió de
grup,…

I cadascun d’ells ha aportat el seu granet de sorra a l’espectacle. En l’espontaneïtat, latranquil.litat, la constància, l’ esforç de superació, laseguretat, la capacitat, la calma, l’ il.lusió, l’ obertura, la personalitat, la serenor, l’optimisme,la fermesa, …. Quin professional no haguès volgut treballar amb aquest creadors d’espectacles tant fantàstic?

A
tot arreu, on han anat a presentar l’espectacle, els han esperat amb
candeletes, han palpat la il.lusió dels més petits, els seus neguits i
sobretot,…els han aplaudit.

Ah voleu que et digui un secret? … ells s’han sentit importants, això de ser els protagonistes per uns dies a qui no agrada!!

Per
Sant Jordi de “bolos” a les escoles de primària de la comarca del
Ripollès, representant un espectacle de contes amb titelles elaborats
pels propis alumnes.

ÀMBIT PERSONAL

1. Millorar l’autoestima
2. Potenciar les responsabilitats
3. Aprendre a resoldre conflictes
4. Facilitar el treball en equip
5. Educar en els valors del respecte, de la tolerància i del diàleg
6. Assaborir el gust del voluntariat
7. Gaudir de les recompenses emocionals

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

8.Expressar-se oralment de manera ordenadament i amb fluïdesa
9.Expressar-se de manera escrita amb correcció i coherència.
10. Fer ús del llenguatge no verbal com a mitjà de comunicació
11.Tenir habilitat per comunicar-se amb els infants 

ÀMBIT SOCIAL I NATURAL

12. Conèixer els contes tradicionals
13. Reelaborar i inventar contes
14. Conèixer les festes populars de Catalunya
15. Descobrir l’ofici de titellaire
16. Conèixer les escoles de l’entorn

ÀMBIT MATEMÀTIC,ARTÍSTIC I TECNOLÒGIC

17.Dissenyar un projecte en les seves etapes
18.Crear els titelles, els seus vestits i el guinyol.

1.- Ens posem d’acord
2.- Anem per feina
3.- Enfilem l’agulla, Quina aventura!!
4.- Fem les titelles
5.- Elaborem el guinyol i els decorats
6.- Llegim i ens familiaritzem amb els contes
7.- Ens presentem a les escoles
8.- Programem el calendari d’actuacions
9.- Comencem a assajar. S’acosta el dia de l’estrena, Quins nervis!!
10.- L’estrena
11.- Un èxit !! Ens sentim importantíssims !!
12.- Ho tornem a repetir?

Els alumnes de rodalies s’han sentit orgullosos de ser-ho perquè han palpat a la seva pròpia pell