EL PASTIS DE XOCOLATA
Conte
creat amb un alumne amb síndrome d’Asperger i explicat a alumnes
d’Educació Infantil, per ell mateix. Les accions del conte les fa el
propi alumne i les anima a fer als espectadors.
creat amb un alumne amb síndrome d’Asperger i explicat a alumnes
d’Educació Infantil, per ell mateix. Les accions del conte les fa el
propi alumne i les anima a fer als espectadors.
“Quan sortim de l’escola, la meva germana Marta i jo anem a passar la tarda a casa de la tieta Cèlia.
( ADEU SENYORETA I FAN ADEU AMB LA MA)
Mmmm…quina oloreta més bona!
(INSPIRANT PEL NAS. MMM…)
– Pastis de xocolata! Que bo! –diu la Marta.
(TREURE LA LLENGUA I LLEPAR-SE ELS LLAVIS)
– Com ho saps, si no l’has tastat? -li pregunta la tieta.
– L’oloro amb el nas –contesta ella.
( INSPIRANT PEL NAS)
– Ahà, ho diu l’olfacte!
Anem corrents al menjador a buscar el pastís, però no hi és.
|
|
(PICAR DE PEUS A TERRA)
– Qui vol suc? I la tieta Cèlia ens porta un got de llimonada a cadascun.
– Ui,ui,ui! Està molt fred!
(DIR “UI, UI, UI”, FREGANT-SE LES MANS)
– Com ho saps, si encara no has begut?
– Però estic tocant el got amb les mans! – contesto.
– Ahà, ho diu el tacte!
Cling, cling, cling! Es la campaneta del forn.
(DIR: CLING, CLING, CLING)
– El pastis és a punt!
– Com ho saps, si no ets a la cuina?
– Perquè sento amb les meves orelles la campaneta.
Ho diu l’oïda.
(AMB LES MANS FER CAMPANA AMB LES ORELLES)
|
|
– Qui vol veure el pastís que trauré del forn?
-pregunta la tieta Cèlia.
– Jo, jo, jo…!
– D’acord, però fins que no es refredi, no podrem ni tocar-lo.
(BELLUGAR LES MANS)
– Ja podeu entrar! Que és aquí el pastís?
– És clar! – –dic en veure’l sobre la taula.
– Com ho saps?
– Perquè el veig amb els meus propis ulls.
– És clar, t’ho diu la vista.
(SENYALAR ELS ULLS AMB UN DIT)
– Quan es refredi el pastís, el portarem al menjador, el tallarem en trossos i…
– Serà boníssim! – -dic impacient.
– I com ho sabràs?
– Doncs perquè l’assaboriré amb la llengua.
Ho diu el gust.
(HUMM, LLEPAR-SE ELS LLAVIS)
Ja hem après els cinc sentits!
Aquell dia, el pastís de xocolata de la tieta Cèlia ens va agradar més que mai.”
