El pastis de xocolata

EL PASTIS DE XOCOLATA

Conte
creat amb un alumne amb síndrome d’Asperger i explicat a alumnes
d’Educació Infantil, per ell mateix. Les accions del conte les fa el
propi alumne i les anima a fer als espectadors.
“Quan sortim de l’escola, la meva germana Marta i jo anem a passar la tarda a casa de la tieta Cèlia.

( ADEU SENYORETA I FAN ADEU AMB LA MA)
Mmmm…quina oloreta més bona!
(INSPIRANT PEL NAS. MMM…)
        Pastis de xocolata! Que bo! –diu la Marta.
(TREURE LA LLENGUA I LLEPAR-SE ELS LLAVIS)
     Com ho saps, si no l’has tastat?  -li pregunta la tieta.
     L’oloro amb el nas –contesta ella.
( INSPIRANT PEL NAS)
     Ahà, ho diu l’olfacte!
Anem corrents al menjador a buscar el pastís, però no hi és.

(PICAR DE PEUS A TERRA)

     Qui vol suc? I la tieta Cèlia ens porta un got de llimonada a cadascun.
     Ui,ui,ui! Està molt fred!
(DIR “UI, UI, UI”, FREGANT-SE LES MANS)
     Com ho saps, si encara no has begut?
     Però estic tocant el got amb les mans! – contesto.
     Ahà, ho diu el tacte!
Cling, cling, cling! Es la campaneta del forn.
(DIR: CLING, CLING, CLING)
     El pastis és a punt!
     Com ho saps, si no ets a la cuina?
     Perquè sento amb les meves orelles la campaneta.
Ho diu l’oïda.
(AMB LES MANS FER CAMPANA AMB LES ORELLES)

 

     Qui vol veure el pastís que trauré del forn?
-pregunta la tieta Cèlia.
     Jo, jo, jo…!
     D’acord, però fins que no es refredi, no podrem ni tocar-lo.
(BELLUGAR LES MANS)
     Ja podeu entrar! Que és aquí el pastís? 
     És clar! – –dic en veure’l sobre la taula.
     Com ho saps?
     Perquè el veig amb els meus propis ulls.
     És clar, t’ho diu la vista.
(SENYALAR ELS ULLS AMB UN DIT)
     Quan es refredi el pastís, el portarem al menjador, el tallarem en trossos i…
     Serà boníssim! – -dic impacient.
     I com ho sabràs?
     Doncs perquè l’assaboriré amb la llengua.
Ho diu el gust.
 
(HUMM, LLEPAR-SE ELS LLAVIS)
Ja hem après els cinc sentits!
Aquell dia, el pastís de xocolata de la tieta Cèlia ens va agradar més que mai.” 







Deixa un comentari

caCA