LA MEVA HISTÒRIA

Sobre l’escenari i més enllà

Neixo una primavera al Barri de Sant Antoni de Barcelona, prop del Paral·lel. Quan estic malalta, la meva àvia que havia actuat a El Molino, em canta cuplets i sarsueles, animant-me a fer duets amb ella. Aquest petit i bell record em deixa una empremta que m’empeny, de mica en mica, cap al món de l’espectacle.

De jove treballo amb infants i descobreixo que m’agrada ensenyar. Me n’adono que no vull perdre el contacte amb aquests fantasiosos éssers plens d’imaginació i connecto les dues passions de la meva vida: el teatre i la docència.

Més tard elaboro una investigació sobre la gestió de les emocions utilitzant els titelles i tinc el privilegi de conèixer grans pedagogs i de compartir les nostres experiències. Em sento afortunada perquè alhora continuo fent d’actriu, maga, titellaire i pallassa,  creant espectacles inspirats en el meu imaginari. Els dos amors professionals es nodreixen plegats.

Com que sóc un cul inquiet col·laboro amb televisions, artistes i grans companyies descobrint una manera diferent de funcionar. Tothom no ho fa tot, tothom no ho sap tot! em dona què pensar i cap els anys 90 incorporo professionals especialitzats a la companyia i som el primer grup de petit format per a tots públics que treballa amb experts teatrals.

M’agraden les coses que et donen llum, tot i que el dia estigui núvol. Per mi la màgia és una d’elles. Després d’una actuació tinc una pensada que canviarà part del meu destí, Les dones necessitem una veu més forta en el món de la màgia sovint masclista”, i m’arrisco a muntar un esdeveniment únic en el món: DAMA, Festival Internacional de Dames Màgiques.

Tot i la meva sordesa creixent, m’adapto a la situació, faig un pas endavant i aprenc la llengua de signes per explicar contes i incorporar-los en els meus espectacles. A la vegada engego un nou projecte amb ballarins que gaudeixo infinit: la creació i direcció d’Addaura Teatre Visual.

Aboco l’experiència produint atractius espectacles sense paraules que obtenen diversos premis. Em satisfà fer els guions de les obres, frueixo redactant articles d’opinió i assajos sobre educació. Per mi escriure és un plaer. Arriba el moment d’un altre repte: la primera novel·la, “Entre Màgies”.

Gràcies àvia per la teva medicina que em curava l’ànima i que amb els anys m’ha portat a ser el que sóc: una dóna valenta i artista com tu.

Ara sé que la meva ment creativa no pararà mai de rajar.

caCA