Del 9 al 12 de juny s’ha celebrat un col·loqui internacional sobre art i
salut mental a Chicoutimi (Quebec), un poble que està al costat del
Fjord Saguenay, en un parc nacional. L’organització ha estat a càrrec de
l’ ÉNAM, l’escola nacional de l’aprenentatge a través del titella
dirigida per Richard Bouchard (veure web escola aquí: www.enamsaguenay.ca)..
En aquest lloc paradisíac hem estat convidats diversos professionals
internacionals de la salut mental per intercanviar bones pràctiques i
reflexionar sobre la utilització del titella com a recurs. Nosaltres hem estat.
salut mental a Chicoutimi (Quebec), un poble que està al costat del
Fjord Saguenay, en un parc nacional. L’organització ha estat a càrrec de
l’ ÉNAM, l’escola nacional de l’aprenentatge a través del titella
dirigida per Richard Bouchard (veure web escola aquí: www.enamsaguenay.ca)..
En aquest lloc paradisíac hem estat convidats diversos professionals
internacionals de la salut mental per intercanviar bones pràctiques i
reflexionar sobre la utilització del titella com a recurs. Nosaltres hem estat.
El tema d’enguany era el paper de l’art i de l’educació aplicat a la
salut mental. Els actes es van realitzar a la seu de l’ÉNAM, a l’hotel
Parasol, al vaixell Marjolaine, i a la Universitat de Quebec a
Chicoutimi.
salut mental. Els actes es van realitzar a la seu de l’ÉNAM, a l’hotel
Parasol, al vaixell Marjolaine, i a la Universitat de Quebec a
Chicoutimi.
El dijous 9 de juny es va fer la conferència d’obertura impartida per
Luc Cossette, psiquiatre de Quebec. Ens va parlar sobre l’aspecte
bio-psico-social de les diferents psicopatologies de la salut mental i
ens mostrà com plantar cara a la malaltia gràcies als propis recursos.
També ens ensenyà les diferents maneres de fer participar al malalt en
el seu tractament.
Luc Cossette, psiquiatre de Quebec. Ens va parlar sobre l’aspecte
bio-psico-social de les diferents psicopatologies de la salut mental i
ens mostrà com plantar cara a la malaltia gràcies als propis recursos.
També ens ensenyà les diferents maneres de fer participar al malalt en
el seu tractament.
El divendres dia 8, vam tenir a Phillippe Huguelet, un psiquiatre de
Suïssa que ens digué com organitzar la cura de pacients que pateixen
trastorns mentals severs. Segons ell, posar-se bé implica donar sentit a
la vida i es concreta en un sentiment d’eficàcia passant per una
interacció satisfactòria entre el cos i la ment.
Suïssa que ens digué com organitzar la cura de pacients que pateixen
trastorns mentals severs. Segons ell, posar-se bé implica donar sentit a
la vida i es concreta en un sentiment d’eficàcia passant per una
interacció satisfactòria entre el cos i la ment.
Després es podia escollir entre la conferència de Rosario Alarcón,
art-terapeuta andalusa establerta a França, que ens relatà el
descobriment de vuit etapes de creació amb tallers de titelles que feien
descobrir la pròpia història més íntima a la persona i ajudaven a curar
els problemes mentals, o la conferència de Denise Timsit, psicoanalista
francesa junt a Valérie Gentile, titellaire, que parlaven de les seves
experiències on la marioneta actuava com a mediadora i ajudava a la
construcció i a l’afirmació del propi jo.
art-terapeuta andalusa establerta a França, que ens relatà el
descobriment de vuit etapes de creació amb tallers de titelles que feien
descobrir la pròpia història més íntima a la persona i ajudaven a curar
els problemes mentals, o la conferència de Denise Timsit, psicoanalista
francesa junt a Valérie Gentile, titellaire, que parlaven de les seves
experiències on la marioneta actuava com a mediadora i ajudava a la
construcció i a l’afirmació del propi jo.
A continuació, Aglika Ivantcheva, que fa teràpia amb titelles a
Canadà, oferí un taller interactiu on ens mostrava la manera d’utilitzar
el titella i el psicodrama per resoldre problemes, exterioritzant el
conflicte, posant-li nom i veient-lo davant de nosaltres.
Canadà, oferí un taller interactiu on ens mostrava la manera d’utilitzar
el titella i el psicodrama per resoldre problemes, exterioritzant el
conflicte, posant-li nom i veient-lo davant de nosaltres.
Sylvie Gagnon i l’Éléonore Vidal, art-terapeutes de Quebec, ens van
mostrar la feina que fan a l’ENAM, on la producció artística ajuda en
els processos curatius.
mostrar la feina que fan a l’ENAM, on la producció artística ajuda en
els processos curatius.
I per acabar, cap el vespre vàrem poder gaudir a la Universitat de
Chicoutimi del màgic espectacle MOBILUS, inspirat en l’obra d’Alexander
Calder, de la cia Addaura Teatre Visual, de la que en sóc directora artística i productora.
Chicoutimi del màgic espectacle MOBILUS, inspirat en l’obra d’Alexander
Calder, de la cia Addaura Teatre Visual, de la que en sóc directora artística i productora.
Vam començar el dissabte amb bon peu. La primera conferenciant va ser
Johanne Hamel, psicòloga, art-terapeuta i professora de la Universitat
de Quebec. Ens va explicar que les recerques actuals en neurociències
demostren que el treball amb processos implícits (cervell dret) és una
de les contribucions essencials dels terapeutes de les arts creatives en
el desenvolupament de mètodes psicoterapèutics eficaços.
Johanne Hamel, psicòloga, art-terapeuta i professora de la Universitat
de Quebec. Ens va explicar que les recerques actuals en neurociències
demostren que el treball amb processos implícits (cervell dret) és una
de les contribucions essencials dels terapeutes de les arts creatives en
el desenvolupament de mètodes psicoterapèutics eficaços.
Després vam poder tornar a escollir. Per una banda, Jean St-Onge de
la companyia innu Maïkan de Quebec, ens va explicar que la seva
producció teatral Tshakapesh és un projecte de transposició escènica
d’un conte mític innu adaptat al context contemporani dels autòctons i
que l’apropament a l’art social obra la possibilitat de transmetre la
llengua innu i els seus valors afavorint la pròpia identitat, una manera
de prevenir els abusos de la droga i el suïcidi que actualment està
patint el seu poble.
la companyia innu Maïkan de Quebec, ens va explicar que la seva
producció teatral Tshakapesh és un projecte de transposició escènica
d’un conte mític innu adaptat al context contemporani dels autòctons i
que l’apropament a l’art social obra la possibilitat de transmetre la
llengua innu i els seus valors afavorint la pròpia identitat, una manera
de prevenir els abusos de la droga i el suïcidi que actualment està
patint el seu poble.
Per altra banda, el veterà Mariano Dolci, titellaire italià, ens va
explicar les seves experiències adquirides amb els anys utilitzant el
titella en l’espectacle, en l’educació i en activitats de cura i
mediació. Com a curiositat, dir que Mariano va aconseguir ser titellaire
municipal a Reggio Emilia. Ara ja està jubilat però el càrrec continua i
l’ocupa una altra persona.
explicar les seves experiències adquirides amb els anys utilitzant el
titella en l’espectacle, en l’educació i en activitats de cura i
mediació. Com a curiositat, dir que Mariano va aconseguir ser titellaire
municipal a Reggio Emilia. Ara ja està jubilat però el càrrec continua i
l’ocupa una altra persona.
A la tarda vaig donar una conferència, l’escenificació d’un petit conte i
un taller de construcció amb llum negra sobre el tema: ‘Els titelles,
un art per gestionar el dol’. Va ser una experiència interactiva on, en
acabar, persones del públic van improvisar diferents situacions de
pèrdues amb els titelles que havien construït.
un taller de construcció amb llum negra sobre el tema: ‘Els titelles,
un art per gestionar el dol’. Va ser una experiència interactiva on, en
acabar, persones del públic van improvisar diferents situacions de
pèrdues amb els titelles que havien construït.
Podeu trobar més informació en aquest mateix blog, si fèu clic aquí:
Entretant, Richard Bouchard i Marcelle Dubé, professora de la
Universitat de Quebec, van explicar i definir els mètodes de l’ENAM de
manera concreta i pràctica.
Universitat de Quebec, van explicar i definir els mètodes de l’ENAM de
manera concreta i pràctica.
El dissabte va ser un dia per passejar en el vaixell Marjolaine mentre hi havia dos conferències més. La primera la va donar Karim Dakroub, professor de la Universitat del Líban.
Ens va fer reflexionar sobre quin podria ser el paper del titella en
els conflictes armats i durant els grans desplaçaments de les persones
refugiades. Ens va explicar amb experiències pròpies com en aquests
casos el titella facilita la reconstrucció simbòlica d’un mateix.
els conflictes armats i durant els grans desplaçaments de les persones
refugiades. Ens va explicar amb experiències pròpies com en aquests
casos el titella facilita la reconstrucció simbòlica d’un mateix.
La segona va tenir com a protagonista el filòsof francès Phillippe
Choulet. Ens va parlar sobre la curació d’un mateix mitjançant un espai
d’art. A més, aquest gran pensador, cada dia ens amenitzava el cafè. Un
dia ens va parlar de la marioneta com art de transició i un altre de com
el diable pot rebre instruccions d’una marioneta.
Choulet. Ens va parlar sobre la curació d’un mateix mitjançant un espai
d’art. A més, aquest gran pensador, cada dia ens amenitzava el cafè. Un
dia ens va parlar de la marioneta com art de transició i un altre de com
el diable pot rebre instruccions d’una marioneta.
Al finalitzar cada jornada, hi havia programada una taula rodona amb
tots els conferenciants i participants on podien dir la seva sobre el
tema proposat. El divendres va ser “La salut mental i els serveis que
s’ofereixen”. I el dissabte es va debatre sobre ‘els papers
complementaris de l’art en la salut mental i l’educació’.
tots els conferenciants i participants on podien dir la seva sobre el
tema proposat. El divendres va ser “La salut mental i els serveis que
s’ofereixen”. I el dissabte es va debatre sobre ‘els papers
complementaris de l’art en la salut mental i l’educació’.
Han estat uns dies intensos, plens d’emocions, de saviesa, de
retrobades i de noves coneixences. Des d’aquí vull felicitar a
l’organització pel programa, per l’acollida i per la seva
professionalitat.
retrobades i de noves coneixences. Des d’aquí vull felicitar a
l’organització pel programa, per l’acollida i per la seva
professionalitat.
Teia Moner, juny 2016
Podeu trobar també aquest article publicat en aquest lloc:
