Trastorns Retard mental

El retard mental es refereix a un estat particular del funcionament que comença a la infantesa en el qual coexisteixen limitacions en la intel·ligència juntament amb les habilitats adaptatives.

A través de la història hem pogut veure com el tracte donat a les persones amb retard mental ha anat canviant. Hem passat per l’època en la que es tenia un cert reconeixement , a l’etapa beneficoassistencial (reclusió en asils o institucions hospitalàries), a la rehabilitadora terapèutica (predomini del model mèdic i equipaments especialitzats i segregats), fins arribar a l’etapa educativa (dret a l’educació, integració escolar,més responsabilitat per part del mestre i el model educatiu centrat en els ajuts per progressar).

El concepte i definició de retard mental també ha experimentat molts canvis en els darrers 40 anys, cada canvi es reflex del continu esforç realitzat per millorar la comprensió de la condició, així com per desenvolupar una terminologia i classificació més precisa, pràctica i orientada a l’habilitació.

L’any 1992 es va publicar la novena edició del manual que proposa un canvi substancial en la definició i classificació d’aquest fenomen. El nou concepte de retard mental deixa de ser observat com un tret absolut d’un determinat individu i passa a centrar-se en la interacció entre el seu funcionament intel·lectual limitat i l’entorn proper. Per altra banda, considera que no n’hi ha prou en definir les deficiències sinó que cal proposar sistemes d’ajut i suport que permetin la millora d’habilitats i facilitin la integració social i el benestar personal.

El retard mental fa referència a limitacions substancials en el desenvolupament ordinari. Es caracteritza per un funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana, juntament a limitacions associades a dues o més de les següents àrees d’habilitats adaptatives: comunicació, autocura, vida a la llar, habilitats socials, ús comunitari, autodirecció, salut i seguretat, habilitats acadèmiques funcionals, lleure i treball. El retard mental es manifesta abans dels 18 anys.

Definició de les àrees d’habilitats adaptatives:

La feina essencial no serà diagnosticar i classificar als individus amb retard mental i amb aquesta informació determinar els tractaments i serveis que necessiten, sinó avaluar-los multidimensionalment en base a la seva interacció amb els contextos en els que es desenvolupen i, basant-se amb aquesta avaluació i l’ambient, determinar els tractaments i serveis que es necessiten.

És per això que no es classificarà a les persones en virtut del seu CI sinó segons el tipus i intensitat de reforços que necessiten. Així en lloc d’establir un sistema de classificació basat en els nivells de intel·ligència (lleuger, mitjà, sever i profund), es proposa un sistema de classificació basat en la intensitat dels reforços que requereixen les persones amb retard mental (limitat, intermitent, extens o generalitzat).

Un dels aspectes més interessants és la consideració de que una avaluació vàlida ha de tenir en compte la diversitat cultural i lingüística, així com les diferencies en aspectes comunicatius i de comportament de la persona per evitar que s’avaluï a persones d’altres cultures i llengües amb els tests i barems propis de la cultura dominant.

Per contribuir significativament des de l’escola al procés de desenvolupament de l’alumnat amb retard mental, s’ha de partir del nivell de competència de l’alumne, per això s’ha de realitzar una avaluació precisa: què sap i que no sap fer, com ho fa, quines són les seves experiències prèvies, interessos, actituds, motivacions.

El paper del mestre tutor és clau, s’ha de disposar intencionalment les condicions d’aprenentatge. Aquests alumnes tenen dificultat d’atenció inicial, per tant s’ha d’assegurar l’atenció, evitant donar instruccions quan l’alumne estigui distret. Se’ls hi ha de fer fàcilment discriminables i clars els aspectes que ha de ésser apresos: donar instruccions senzilles, utilitzar vocabulari al seu abast, utilitzar dibuixos, codis…S’ha d’oferir situacions encaminades per estimular a que l’alumne posi en relació les seves experiències i aprenentatges previs amb el que es vol que aprengui actualment i per tant així es practica la memòria.

Per tal de treballar la simbolització i l’abstracció, hem de partir de lo concret, vinculat aquí i ara. Partir del que té ben après i d’aspectes funcionals i significatius per ell. Donar estratègies en aspectes concrets en els que tinguin especial dificultat.

Per tant s’ha d’estructurar deforma consistent l’ambient educatiu i flexibilitzar-lo successivament: analitzar els objectius i continguts curriculars, per tant donar prioritat a determinats objectius i continguts, seqüenciar-los, escollir tècniques i estratègies metodològiques adequades, disposar els recursos amb els que contem (persones, materials, espais, organització) de forma que afavoreixin els aprenentatges, analitzar i ajustar els ajuts en funció de les necessitats dels alumnes, motivar i reforçar cada aspecte del procés de l’ensenyament-aprenentatge i sobretot programar la generalització dels aprenentatges.

És important anar avaluant si les fites es van aconseguint. Les pautes de intervenció educativa amb alumnes amb retard mental han de ser presses segons les característiques de cadascú, en funció de les limitacions funcionals dels aspectes cognitius, de les limitacions en els processos de transferència d’unes situacions a unes altres, de l’autoconcepte i relacions socials i de les limitacions en el procés d’aprendre. Tot això implica unes necessitats en el desenvolupament cognitiu, en la generalització del que s’aprèn a d’altres conceptes, en la motivació, en el reforç i en la mediació en l’aprenentatge.