
és un “ésser” molt antic, fet per l’home a imatge d’un déu que li
insufla vida en la seva creació. Està dotat d’un poder infinit amb un sentiment
d’omnipotència i de immortalitat. Té un regust del paradís perdut. El titella
és lliure, transgredeix les coses prohibides, allibera les paraules, imagina,
somia i actua. Estem fascinats pels titelles, pel seu moviment, i la seva
paraula ens posseeix. Aquesta “ànima bessona” ens dóna confiança absoluta
perquè és el nostre còmplice en la vida i en la mort.
desperta en nosaltres el nen interior i compartim emocions en un ambient
tranquil·litzador com és el joc. Jugar no és perillós, al contrari, és molt
terapèutic. Expressar la nostra percepció del món és vital. La comunicació amb
els altres és essencial. És fàcil confiar en la nostre “criatura”, i
sentir emocions. Ens acompanya, ara som dos, empatitzem amb el nostre doble. En
el grup de relacions existeix un teixit ple de relacions d’aferrament entre
titellaires i titelles. Són estranys personatges amb diferents personalitats.
Els nostres estats d’ànim són contagiosos, el riure també, hi ha una sincronia,
una composició de l’harmonia, “saber estar junts en la creació.”

titelles són un ego auxiliar per l’auto-realització. La seva autenticitat ens
permet crear lligams de confiança amb el grup.
revelen el que és important per a nosaltres i els seus rols ens guien cap a les
nostres necessitats i desitjos. Experimentar emocions s’acosta la nostra
veritat més profunda. El titella la concreta, ens la revela.
emocions, interpretades pels titelles, ens ajuden a adaptar-nos i a compartir
diferents punts de vista amb les altres persones.