CONTE AMB OMBRES amb alumnes de Cicle Mitjà

LA CUQUETA DE LLUM

¿Per què la cuqueta de llum no volia sortir a volar per la
nit i mostrar la seva meravellosa llum? La lluna té una part de la
culpa, però gràcies a aquesta història, la nostra amigueta aprendrà que
cadascú ha de lluir amb la seva pròpia llum.

Això era i no era una comunitat de cuques de llum que habitaven a l’interior d’un gegantí lampati,
un dels arbres més majestuosos i antics de Tailàndia. Cada nit, quan
tot es tornava fosc i només s’escoltava el suau murmuri d’un riu proper,
totes les cuques de llum sortien de l’arbre per mostrar al món el seu
magnífic centelleig. Jugaven a dibuixar formes amb la llum, i ballaven
al so d’una música inventada per tal de crear una infinitat de
guspirejos lluminosos que eren més resplendents que qualsevol altre
espectacle de focs d’artifici.


Entre totes les cuques de llum del lampati, però, n’hi havia una molt petita a qui no li agradava sortir a volar.

No, avui tampoc no hi vull sortir, a volar -deia tots els dies la
cuqueta de llum-. Marxeu vosaltres, que jo ja estic bé aquí a casa.

Tant
els seus pares com els seus avis, germans i amics esperaven amb
il·lusió que arribés la nit por poder sortir de casa i brillar en la
foscor. S’ho passaven tan bé que no comprenien per què la cuqueta de
llum no volia anar amb ells. Li insistien un cop, un altre cop, i un cop
més, però no hi havia manera. La cuqueta de llum sempe s’hi negava.

-Que no vull sortir! -repetia sempre-. Mira que en sou de pesats!
Tota la colònia de cuques de llum estava molt preocupada per la seva petita companya.
-Hem de fer-hi alguna cosa -es queixava la mare-. No pot ser que sempre es quedi a casa tota sola, sense sortir amb nosaltres.
-No t’hi capfiquis tant, dona -la consolava el pare-. Ja veuràs com qualsevol dia d’aquests surt amb nosaltres.
Però els dies passaven i passaven i la cuqueta de llum seguia tancada a la seva habitació.
Una
nit, quan totes les cuques de llum havien sortit a volar, l’àvia de la
cuqueta s’hi va apropar i li va preguntar amb molta cura:

-Què et passa, amor meu? Per què no vols venir mai amb nosaltres a lluir a la foscor?
-És que no m’agrada volar-, va respondre la cuqueta de llum.
-Però, per què no t’agrada volar ni ensenyar la teva meravellosa llum? -va insistir-hi la cuca àvia.
-Doncs…
-va explicar a la fi la cuqueta de llum-. És que per a què he de sortir
si mai no podré lluir tan fort com la lluna. La lluna és gran, i molt
brillant, i jo al seu costat no sóc res. Sóc tan petitona que en
comparació semblo només una petita espurna. Per això em quedo sempre a
casa, perquè no podré mai brillar tant com la lluna.

L’àvia havia escoltat amb atenció les raons de la seva néta, i li va contestar:
-Ai,
filla meva! Hi ha una cosa que ben bé hauries de saber però que,
després del que m’has contat, sembla que desconeixes. Si com a mínim
sortissis de tant en tant, ho hauries descobert, però com que sempre et
quedes a l’arbre, doncs no ho saps.

-Què és això qe no sé i hauria de saber? -va preguntar amb impaciència la cuqueta de llum.
-Has
de saber que la lluna no té la mateixa llum totes les nits -li va
contestar l’àvia-. La lluna és tan variable que cada dia és diferent. Hi
ha dies en què és gran i majestuosa com una pilota, i lluu sense arar
al cel. Però n’hi ha d’altres que s’amaga, el replendor desapareix i el
món queda completament a les fosques.

-De veritat hi ha nits en què la lluna no surt? -va preguntar sorpresa la cuqueta de llum.
-I
tant que si -li va confirmar l’àvia. La lluna és molt canviant. De
vegades creix i de vegades es fa petita. Hi ha nits que és gran i
vermella, i d’altres desapareix darrere dels núvols. En canvi tu, amor
meu, sempre lluiràs amb la mateixa força i sempre ho faràs amb la teva
pròpia llum.

La cuqueta de llum va quedar esbalaïda amb aquell
descobriment. Mai no s’havia imaginat que la lluna pogués canviar i que
lluís i s’amagués depenent dels dies. 

I a partir d’aquell dia, la
cuqueta de llum va decidir sortir a volar i a ballar amb la seva família
i els seus amics. D’aquesta manera va ser com la nostra amigueta va
aprendre que cadascú té les seves qualitats i que, per tant, cadascú ha
de brillar amb la seva pròpia llum.
 

AUTOAVALUACIÓ PELS ALUMNES

Aquestes
preguntes serveixen perquè us avalueu vosaltres mateixos i reflexioneu sobre la
feina feta. Així podeu millorar i comprovar el que heu après i si us ha estat
útil.
1.
PEL QUE FA A LA
COMPRENSIÓ DEL CONTE
a)     Has entés bé el conte ?
CONTE
GENS
POC
MOLT
LA
CUQUETA DE LLUM
Justifica o argumenta les teves
respostes:
b)
Quins valors ens aporta aquest conte ?
c)
Has entès el que diu el teu personatge ?
PERSONATGE
GENS
POC
MOLT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
c)
He participat en la discusió i he fet aportacions per entendre millor el conte
?
GENS
POC
MOLT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
2.
PEL QUE FA A LA
LECTURA DRAMATITZADA DEL CONTE
a) Has dramatitzat correctament el
teu personatge ?
GENS
POC
MOLT
VOLUMEN
DE VEU
ENTONACIÓ
DE LES FRASES
TIMBRE
DE LA VEU
T’HAS
SENTIT IDENTIFICAT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
b) T’ha agradat dramatitzar un text
?
GENS
POC
MOLT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
c) T’ha emocionat fer la lectura
dramatitzada  ?
GENS
POC
MOLT
Explica quin sentiment o emoció has
sentit quan has llegit el text del teu personatge:
d) Creus que la gent que t’ha
escoltat ha entés la intenció del teu personatge ?
GENS
POC
MOLT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
3.
PEL QUE FA AL TREBALL EN EQUIP
a)
Has col·laborat en l’organització de les tasques del grup ?
GENS
POC
MOLT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
b) La teva feina ha
contribuit a la millora dels resultats de l’activitat ?
GENS
POC
MOLT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
4.
PEL QUE FA AL TALLER
a)
T’ha agradat el projecte ?
GENS
POC
MOLT
Justifica o argumenta les teves
respostes:
b)     Què has après ?
Literatura
Creativitat
Lectura dramatitzada
A responsabilitzar-me de tasques individuals en
benefici del grup
No res
Altres
Si has contestat “Altres” anomena-les:

caCA