d’ajudar els nens a tenir eines per afrontar la mort dels qui estima, i
de vegades, també per afrontar la seva pròpia. Molts mestres es troben
amb alumnes que han sofert pèrdues en la família o d’algú proper. La
majoria d’aquests d’ells no tenen recursos per regular les emocions
d’aquests nens i no poden donar estratègies perquè acceptin de la millor
manera possible la pèrdua i es facin més competents emocionalment.
problemes que té la nostra societat davant la mort, l’allunyament del
cadàver de la casa i els rituals que es feien en família, ha fet que la
majoria dels nens que han viscut la mort d’avis o parents no els hagin
vist morts ni hagin anat al cementiri.
Fa només un parell de generacions
era normal morir a casa, i els nens participaven d’aquest fet, estaven
presents i era habitual fer un petó de comiat a qui havia mort, el que
et feia descobrir la fredor i la rigidesa, així com també la pena i el
plor dels adults, com manifestacions naturals.
A les cases es vetllava
el mort, amb les visites continuades d’amics o parents que eren rebuts
amb alguna cosa per picar i beure, on es parlava, es plorava i reia,
recordant anècdotes o històries que havien viscut amb el difunt. Aquests
rituals ajudaven a fer una bona comiat a qui marxava i ajudaven els que
participaven a tancar la relació amb el difunt, d’alguna manera
facilitaven fer un bon procés de dol. Això era vàlid també per als nens,
que podien participar i expressar les emocions dins d’un context
natural.
Tal i com ho fem avui, que intentem evitar que els nens es trobin
directament amb la mort, és difícil veure-ho com un fet natural, com un
pas imprescindible de la vida .. És important per als nens trobar espais
i moments on expressar lliurement les emocions i trobar una resposta
clara, un suport amb els adults. “
parlant d’una part de l’educació emocional molt important. La capacitat
per expressar les emocions de manera que repercuteixi positivament
sobre un mateix i els altres es converteix en un aspecte fonamental per
al desenvolupament social.
Les emocions estan intrínsecament relacionades amb els processos
d’aprenentatge que es donen a l’escola i aquesta té un paper important
en el desenvolupament emocional saludable i en el benestar de l’alumnat.
El mestre ha d’ajudar a regular reflexivament les emocions que comporten
la pèrdua, ajudar a entendre, ajudar a assimilar en el pensament,
ajudar a percebre i ajudar a expressar-les. En definitiva treballar la
intel·ligència emocional.
Com diu el psicopedagog Rafael Bisquerra:
”El rol tradicional del
professor centrat en la transmissió de coneixements està canviant,
donada la rapidesa amb que el coneixement queda obsolet. En aquest
sentit, la dimensió de suport emocional del professorat passa a ser
essencial, perquè l’ensenyament ha de consistir en lliurar eines per
millorar les competències emocionals que permetin afrontar els reptes
amb majors probabilitats d’èxit. A més, moltes de les dificultats de
l’aprenentatge
tenen el seu origen, precisament, en problemes emocionals,
conseqüentment un ambient emocionalment favorable generarà un millor
aprenentatge.”
Els titelles com a recurs i el conte com a vehicle poden ajudar als
mestres a obrir finestres que donin pas d’ una forma natural, a les
emocions que aquestes circumstàncies originen: dolor, ràbia, por, pena
… I d’aquesta manera poder canalitzar-les d’una forma equilibrada i
sensata. O sigui, una acceptació natural sense traumes que marquin
l’experiència.
Hem representat amb llum negre i titelles el conte: “ET PUC VEURE SEMPRE QUE VULGUI” de Mariko Kikuta.
la història d’un petit gosset anomenat Shiro que és feliç amb la seva
propietària Miki, però un dia, Miki desapareix sobtadament, i Shiro no
entén el perquè.
Grient, Katrien van der. ING Edicions
Aquest conte ens parla de Clara, una nena de 6 anys, que durant l’estiu ha vist com el seu germanet ha mort. Quan torna a l’escola ho explica a la seva mestra i als seus amics. Això genera preguntes i comentaris i un debat entre els nens.
Mundy, Michaelene. Editorial Sant Lluís
‘Quan estic trist’ ofereix als nens de totes les edats, ja quants tenen
cura d’ells, un llibre realista que aporta suggeriments positives i
vital per ajudar-los en els tràngol més dolorosos. En les seves pàgines poden aprendre a viure el dolor amb aquest ànim realista i saludable que ajuda a créixer.
Ryan, Victoria. Editorial sant Pau
El follets protagonista, descriu els dies anteriors i posteriors a la
mort de l’avi, dóna idees per actuar i preguntes per discutir. Una guia que ajudarà al vostre afligit fill a haver records consolador ja trobar alleugeriment.
Dodge, Nancy C. Editor: Share pregnancy & Infant Loss Support, Inc.
Thumpy, el conillet comparteix el dolor i les preocupacions que sent quan mor la seva germana sobtadament. La família s’uneix i es dóna ajuda mútua per curar la pèrdua i créixer en una experiència curativa. Aquest
llibre, llegit en companyia d’un adult, suscita en el nen preguntes que
ens orientaran en el mapa del seu estat emocional.
Bloch, Serge. Cali, Davide. Ediciones B
Aquest llibre il · lustrat recorre la vida per aquells moments més
emotius: la infància, l’amor, el naixement d’un fill, la mort d’una
persona estimada, … Tot s’explica d’una manera molt gràfica, subtil i encertada. Les il · lustracions són les protagonistes, com també el fil de llana vermella que cal seguir durant tot el conte.
Blake, Quentin. Rosen, Michael. Editor: Serres
Aquest conte parla de la tristesa d’un pare que ha perdut el seu fill.
Erlbruch, Wolf. Editor: Barbara Fiore editora
A
través de la relació que s’estableix entre un ànec i el personatge de
la mort es van donant respostes a preguntes que l’ànec els fa a la mort,
sobre la mort i el morir. La convivència entre ambdós facilita l’acceptació de la mort de l’ànec. ¿L’ànec li perd la por a la mort? … Conte amb unes il · lustracions molt d’acord amb el sentit del conte.
Zubeldia, Iñaki. Editor: Edebé
enrera a la mare de Beatriz es va trobar malament, i va resultar que
tenia un càncer de mama, que gràcies a una operació ia la quimioteràpia
va poder superar. La mare de Beatriz li explica què és el càncer i
perquè se li cau el cabell. Quan semblava que ja havien deixat la
malaltia enrere, la mare de Beatriz es va tornar a trobar malament, i li
va explicar a Beatriz que havien de tornar a lluitar contra ‘els
bichitos’.
Mare, també els va explicar a ella ia seu germà Álex el que era un
cementiri, i que en el cel hi ha una estrella molt bonica il · luminant a
la seva família. Conte recomanat per a nens a partir de 6 anys.
Gryte, Marilyn. McClendon, Kristi; il. Editor: Centering Corporation
Conte per explicar i parlar a un nen de la pèrdua d’un germanet o un germanet que va morir abans de néixer. La protagonista del conte és una nena que explica el que li passa i el que pensa quan mor el seu germanet abans de néixer. Al principi del conte dóna uns petits consells als majors de com tractar aquesta situació amb els nens
Durant, Alan. Gliori, Debian. Editor: Timun Mas
La llúdria, el talp, la guineu i la llebre formaven una gran família; però un dia la guineu es va posar malalt i es va morir.
Tots estaven molt tristos, però en els seus cors, records i en el seu
somriure la guineu seguia allà, al seu costat … definitivament.
Verrept, Paul. Editor: Joventut
Carla era la meva millor amiga. Un dia es va traslladar amb els seus pares. Jo em sentia rar.
-Crec que trobes a faltar a Carla-va dir la mare.
– Què vol dir trobar a faltar? – Pensava en Carla i també en l’àvia. L’àvia va morir.
Schössow, Peter. Editor: LOGUEZ
Com és possible que Elvis hagi mort? Aquest conte ens explica que ella, una nena, està trist i no entén perquè Elvis ha mort. No el Elvis dels malucs … seva Elvis, el seu petit ocell groc.