TERÀPIA I REHABILITACIÓ.
Alguns pioners van treballar amb Devi Lal Samar (Fundador de l’Institut Cultural en el 1952 de Padma Shri), per utilitzar titelles en teràpia física i mental.En un altre exercici amb un noi problemàtic que havia abandonat l’escola, es van utilitzar els titelles com substituts del treball de classe.
Amb nens tartamuts, el nerviosisme que tenien al parlar davant d’un grup, els feia balbucejar i encallar-se amb determinades consonants. Aquests mateixos nens podien narrar amb èxit una història amb ajut dels titelles de guant manipulats darrera d’una cortina que els mantenia amagats de la vista del públic.
Els titelles també són utilitzats en teràpia per tractar handicaps físics, especialment per aquells que no tenen algun dels seus membres. Generalment es troben molt frustrats en la vida per aquestes deficiències, com en el cas dels sords, muts i cecs.
En una experiència en la que s’implicava un nen sense cames, els titelles de fil varen ser construïts amb les cames fluixes, de manera que amb moviments més lleus es poguessin moure els titelles.
Aquest nen podia presentar un espectacle amb una narrativa musical de forma autònoma, donat que tenia una veu molt dolça.
Un altre nen cec però amb tots els seus membres intactes, va utilitzar titelles de guant, tija i fil, manipulats per ell mateix i per un ajudant, va interpretrar els diàlegs perfectament i va cantar cançons molt millor que aquells que estaven dotats de vista.
Fig.60
