LA VENJANÇA DEL GRIPAU
aquella època, solament els arbres estaven sempre en el mateix lloc. La
resta dels essers vius es movia lliurament. Fins i tot les flors anaven
a visitar als seus amics els conills, els esquirols, els eriçons, les
aus i els insectes: tots els essers que caminaven, s’arrossegaven o
volaven.
nit, en una clariana del bosc, es va celebrar una gran festa: la gent
explicava històries, i els ocells van donar un concert que va anat
seguit d’un ball. L’esquirol va ballar amb la farigola, els conills amb
els clavells. Cada flor tenia la seva parella. Fins i tot una aranya
jugava amb la libèl·lula. Hi havia molta alegria.
gripau, que no havia estat convidat perquè era molts lleig, es va
presentar de totes maneres. Es va acostar a la tulipa, però aquesta el
va rebutjar.
peix es va refugiar a l’aigua, els ocells van desaparèixer entre les
branques i les flors es van marcir intentant amagar-se sota terra.
des d’aquella nit res va ser com abans: els animals i les flors ja no
podien parlar i no s’entenien. Les flors no podien moure’s del seu lloc.
I els peixos es morien tant bon punt algú els treia de l’aigua.