Perill en el mar

PERILL EN EL MAR

de Begoña Ibarrola

PER TREBALLAR L’ALEGRIA

Aquesta
és la historia d’un cavallet de mar que vivia amb al seva família en
una zona bonica i tranqui-la de l’oceà, rodejat de corals, eriçons,
crancs i tot tipus de peixos i plantes aquàtiques.
La
seva vida passava plàcidament fins que un dia el dofí Ballarí els hi va
donar una notícia molt preocupant. El dofí va convocar a tots els
animals marins d’aquella zona a una reunió i quan tots van arribar els
hi va dir:
       Amics,
vinc d’explorar els límits del nostre territori i porto una horrible
notícia. Hi ha una gran taca negra en el mar que molt aviat, si els
vents no canvien, arribarà fins aquí en dos dies.
Tots es van mirar entre si preocupats per la notícia. Haurien de fer alguna cosa immediatament.
Pepet,
el cavallet de mar, tenia un gran amic, un cranc ermità que es deia
Frank, amb el que sovint jugava a fet i amagar. Aquell dia en comptes de
jugar es va posar a comentar la terrible notícia.
       Quina desgràcia- deia Frank-, no sé que serà de nosaltres, segurament  morirem tots.
Però el cavallet Pepet era més optimista i li va contestar:
-Bé,
no és per tant, gràcies al dofí Ballarí ho hem sabut a temps. Al menys
tenim dos dies abans que la taca arribi fins aquí. Tenim que pensar en
alguna solució.
Mentre
estaven pensant en silenci van sentir plorar a algú i, buscant d’on
venia aquell plor, es van trobar amb l’ostra Closcadura.
-Què et passa, Closcadura, perquè plores? –li van preguntar.
-Moriré aviat, no hi ha solució per mí perquè no puc moure’m tan ràpid com vosaltres –va contestar.
El cavallet Pepet la va animar:
-No et preocupis, Closcadura, nosaltres t’ajudarem, segur que se’ns acut alguna cosa.
En
Pepet pensava que tots els problemes tenen solució, així que quan
apareixia un problema es posava a pensar en lloc de desesperar-se, com
feien els altres. En canvi, el cran Frank, davant un problema, pensava
que no hi havia solució i s’enfonsava en la desesperació.
El
cavallet Pepet va decidir donar una passejada per pensar millor i va
descobrir que uns ploraven creient que no podien fer res i altres
pensaven per trovar solucions, igual que ell. Sense adonar-se’n es va
allunyar bastant d ela seva zona i va sentir que algú el cridava.
Pepet, què fas tu per aqui? Estàs molt lluny de casa teva.
Era el dofí Ballarí, el que els hi havia donat la fatal notícia.
-Estic pensant. Vull trobar alguna solució per poder marxar abans de que arribi la taca negra –va contestar-
-Però Pepet, saps que alguns animals i plantes no se’n poden anar d’allà on estan, els portaria moltíssim temps desplaçar-se.
El cavallet Pepet no es va donar per vençut i va seguir pensant mentre es deixava emportar pel ritme de l’aigua.
-Tu ets molt gran, dofí Ballarí, i jo sóc molt petit i no puc portar a ningú a sobre, però tu si.
El dofí  l’escoltava amb atenció mentre pensava que potser era una bona idea.
-L’Ostra
Closcadura, el cranc Frank i els altres animals i plantes que no poden
moure’s podrien posar-se a sobre teu. I com ets molt ràpid nedant segur
que podries fer molts viatges, i, així salvar a molts animals i plantes.
El
dofí va somriure: si, aquella era una bona idea, i demanaria als altres
dofins i a les balenes que fessin el mateix. Al moment, sense esperar
més, se’n va anar nedant a buscar-los.
En Pepet i en Ballarí,van tornar molt contents per donar la notícia als seus amics.
-Closcadura, Frank, el dofí Ballarí ens portarà molt lluny d’aquí abans de que arribi la taca negra !!
Tots van cridar d’alegria i van aplaudir al dofí, que es va sentir molt feliç per poder ajudar.
Al
dia següent, mentre el sol sortia per damunt del mar, un grup de dofins
i balenes es van concentrar en la zona i van anar carregant a tots els
animals i plantes que podien.
Al capvespre estaven molt cansats de tant viatge d’aquí cap allà però satisfets per haver salvat als seus companys i amics.
Ara
es veu jugar junts el cavallet Pepet i el dofí Ballarí en una zona de
l’oceà d’aigües netes i cristal·lines, i a l’ostra Closcadura conversant
amb el cranc Frank recordant la història d’aquella taca negra que un
dia va amenaçar les seves vides.
I
el més curiós de tot és que els dos acaben rient i repetint alhora:
“Quan hi ha un problema sempre hi ha una solució”. Això va ser el que
van aprendre aquell dia i no ho oblidaran mai més.

Deixa un comentari

ca
Saltar al contingut