Tipus de titelles

Els titelles som especials. El titella

Tipus de titelles

Guant: La mà es col·loca dins el vestit del titella, gairebé com un guant. Segons la manipulació hi ha diferents tipus:
  • Guinyol o titella francès: Amb el dit índex s’aguanta el cap, amb el dit gros una mà i amb la resta, l’altra mà del titella.

Fig.25

  • Putxinel·li o titella tradicional català:
    Durant molt de temps, a Catalunya, es feia servir una modalitat
    particular d’aquest titella, el cap del qual s’aguantava amb tres dits a
    la vegada (índex, cor, anular). I els altres dos dits (petit i gros),
    servien per moure els braços del titella. Antigament aquests titelles
    eren de fusta tallada, com petites escultures i pesaven molt.

Fig.26

  • Punch o titella anglès: Amb el dit índex s’aguanta el cap i els dits cor i gros les dues mans del titella.

Fig.27

Dit: Petit titella de guant, que es calça en un sol dit on el cos té un sol moviment.
Fig.28

Fig.29

Fig.30

Fig.31

Muppet: És una simplificació del titella de guant, tota la mà està calçada en el cap del ninot, que obre i tanca la boca.

Fig.32

Marota
i de Tija: És un titella manipulat amb una sola tija central. I la mà
del manipulador pot ser la mà del titella. De vegades les mans del
titella porten dues tiges.

Fig.33

Fig.34

Titella
de fil o marioneta: Consisteix en un ninot articulat, que és manipulat
per dalt, mitjançant fils que van a una creu de fusta que té el manipulador a la mà.
Fig.35
Bunraku: Aquesta
és una tècnica japonesa; el ninot és d’una mida de dos terços de
l’home, i manipulat per tres persones: el mestre (20 anys d’estudis),
que manipula el cap i la mà dreta, i els ajudants (10 anys d’estudis)
que manipulen el braç esquerre i les cames. Acompanyats per un músic que
recita el text. També hi ha adaptacions per a un sol manipulador.

Fig.36

Ombres:
Són figures planes, armades sobre una tija, a vegades articulada, que
col·locades darrere d’una pantalla i amb un focus de llum es transforma
en teatre d’ombres. Quan s’apliquen, a més a més les mans, parlem
d’ombres xineses.
Fig.37

Cap-grossos:
Encara que normalment es fan servir per als cercaviles i festes de
carrer, es poden utilitzar en una representació com un titella més. El
cos del manipulador es col·loca al interior del titella.


Fig.38
Animatrònics: Titelles manipulats a distància, de vegades dirigits per ordinador i de vegades amb cables electrònics.

Autòmats: Son titelles que van accionats per elements mecànics. No sempre cal el manipulador perquè es belluguin. 

Titelles de ventriloquia: Ventriloquia,
l’art de llençar la veu, és a dir, que qui parla ho fa de tal manera
que el so sembla venir d’una distància o d’una font diferent del que
està parlant. Normalment, el ventríloc – manté els llavis molt junts,
quasi sense moure’ls –utilitza un titella per mantenir l’atenció del
públic i augmentar la il·lusió de que el personatge és el que parla.
Quan no fa servir el titella, el ventríloc utilitza algun objecte que,
generalment agita, para atraure la nostra atenció mentre ell parla i
aconsegueix donar la il·lusió que vol.

Basant-se en
aquestes tècniques principals es poden crear titelles mixtes. Per
exemple, un titella de guant que el braç es manipuli amb una tija, etc

Deixa un comentari

caCA