PROGRAMA DE LA JORNADA 2015
MATI
9:30 Preàmbul a càrrec de la Dra. Èlia López.
Mestra d’Educació Infantil i Primària, Psicopedagoga i Doctora
per la Universitat de Barcelona. És professora del Departament
DOE (Didàctica i Organització Educativa) de la Universitat de
Barcelona. Compagina la seva tasca docent amb la formació,
assessorament i investigació sobre educació emocional. És
integrant del GROP, Grup de Recerca en Orientació
Psicopedagògica.
elialopez@ub.edu
10:00 De l’ombra al color; el titella, un suport emocional
Conferència a càrrec de Richard Bouchard, Quèbec. Canadà.
Director general i artístic d’ÉNAM (Escola nacional per l’educació
amb la marioneta). Membre de RIMES (Réseau International
Marionnettes, Éducation et Santé).
En els tallers del programa del treball amb titelles de l’ ÉNAM, el
titella es converteix en un doble que suporta el patiment de la
persona que el crea, que el manipula i li dóna vida.
074dir-enam@csrsaguenay.qc.ca
10:45 Torn obert de paraules
11:00 Descans
11:30 Crear és un acte de resistència
Conferència a càrrec de Eleni Papageorgiou, Grècia.
Psicòloga, Pedagoga i Arterapeuta. Formadora en mediació i
marioneta en l’EPPS (Escola pràctica de Serveis Socials) a Cergy
Pontise. França. Formadora de màscares i drama al Puzzle,
Associació d’arteràpia de Nord-Pas-de-Calais a Lille. França.
També ha format persones interessades en muntar tallers
terapèutics.
mario_eleni@hotmail.com
12:15 Torn obert de paraules
12:30 Presentació d’experiències i materials
Activitats realitzades amb titelles arreu.
1. Rosario Alarcón. Titellaire i arterapeuta.
Transformar la història personal amb ajut dels titelles.
Le Théatre de Carton. Andalusia i resident a França.
theatre.carton@gmail.com
2. Jonathan Sánchez. Mestre. Art i Creativitat: L’alter
ego a través dels titelles de Paul Klee. Escola Roc Alabernt.
Terrassa. sa.jonathan@gmail.com
Allí donde no alumbre la luz
tal vez alumbre la sombra.
PRESENTACIÓN
de Paul Klee. Este cuadro es más que un cuadro que representa una imagen antropomórfica.
Es una obra que casi llega a la abstracción pero sin despreciar del todo lo
figurativo. Es una declaración de intenciones, donde el rostro humano surge
esquematizado, dividido en rectángulos de color como si fuera el traje de un
arlequín pero colocado sobre una máscara de aspecto , el ser detrás de la
mascara, un cuadro dos rostros. El Yo y su alter ego.
ALTER EGO
villanos como pueden ser Darth vader y el protagonista de Breakind bad, han
sido portadores y estandartes del alter ego. Ejemplos com Bruce wayne/batman, Spiderman/Peter
Parker, Bruce Baner/ hulk, Toni stark/ ironman, Supergirl/Linda lee, Wonder
woman/ Diana Prince ilustran perfectamente esta idea. Incluso algunos de ellos,
los mencionados ya, Darth Vader o Walter White/ Heisenberg de Breaking bad, se
convirtieron finalmente en su propio Alter ego.
ARTE Y CREATIVIDAD: EL ALTER EGO A TRAVÉS DE LOS
TÍTERES DE PAUL KLEE.
Paul
Klee y sus títeres
representación provocan una existencia paralela donde la imaginación hace
posible la convivencia de lo inverosímil con lo “real” y lo tangible. Paul Klee
antepone el inconsciente y la emoción a la razón, porqué aboga ante todo por el
arte sin filtrado de la razón, del celebro instruido y lleno de modelajes homogeneizadores,
que condicionan y muchas veces matan la creatividad inherente en todo ser.
alter ego consciente (que conocemos) o un alter ego puro, una producción nueva,
singular a partir de una idea que se va vistiendo, que se conforma y finalmente
cobra sentido de ser. De puro arte.
Actividad
hijo. A partir de los títeres de Paul Klee se pretende captar, entender y
expresar emociones y sentimientos. Klee
confeccionó alrededor de 50 títeres pero solo sobreviven 30 de ellos. Si los
títeres de Paul Klee impresionan, si conmueven y emocionan es por la inocencia
y significatividad de su realización, elaboradas a partir de la creatividad
pura del artista que accede al mundo infantil y a su literatura y penetra en el mundo mágico (algunas veces irónica
y alegremente y en otros de forma triste) sin pretender modelar y transformarla
por la visión del adulto y lleno de prejuicios sobre que se determina que es el
mundo infantil.
materiales, recuperados aquí y allá o de rastros. Para su confección utilizaba
desde escayola, a cartón piedra, cajas de cerillas, enchufes viejos, etc. Las
cabezas las pintaba con colores delicados o sombríos dependiendo de la
naturaleza y/o carácter del personaje. Las ropas igualmente están hechas a
partir de retales y telas de otros usos y acabadas de formas “torpes y poco
pulidas”.
Aspectos
subjetivos
Intercambiar
pensamientos
tipo de material reutilizado. La
secuencia de creación seguía los siguientes pasos:
queremos crear.
personalidad.
queremos que sea, que material queremos y que complementos le pondremos.
a nuestro personaje (recortando, enganchando, pintando…)
característico a nuestro títere.
alternativas de materiales, proponer diferentes tipologías de cabezas, y ayudar
en la confección y elaboración ya que algunas herramientas no son de uso
escolar (silicona, algunos pegamentos, cúter,…).
manipulando la toma de decisiones del alumnado.
lectoescritura por una banda y de emociones por otra. Las actividades
realizadas han sido las siguientes:
personaje.
de personajes estableciendo analogías y diferencias.
partir de sus personajes.
títere: ¿Cómo está?
está así el títere (crear una especie de registro vital del personaje).
según sus emociones.
títere. Rol playing.
3. Núria Mestres. Titellaire i arterapeuta. El titella:
caçador d’accions inconscients. Procés creatiu amb un
grup de discapacitats a partir de la construcció individual
d’un titella. nurmestres@gmail.com
parlar de l’experiència realitzada en un taller d’artteràpia amb un grup reduït d’usuaris amb problemàtiques de
salut mental, els participants es coneixien entre ells però no treballaven
junts i es demanava la necessitat d’augmentar la seva socialització, arran d’això vaig proposar la utilització
de l’art del titella com a mitjà d’expressió artística. El meu treball artterapèutic
segueix la línia de treball de Jean
Pierre Klein, psicoanalista francès, creador de l’INECAT, espai d’investigació
i de formació en artteràpia a París.
comporta un treball creatiu multidisciplinari. Hi intervé una part d’elaboració plàstica, una
part narrativa, amb llenguatge verbal o no, i una part vivencial on cal
representar allò que s’ha creat. En aquesta última part cal veure si és necessari
o no presentar-ho davant un públic. El públic és un element bàsic davant d’un
espectacle, sense públic no pot haver-hi una representació però no sempre es
pot mostrar a un públic un treball d’artteràpia.
l’estructura de les sessions de treball desenvolupades durant el taller:
part del manipulador, com a tal el titellaire ha de ser conscient dels seus
moviments, i per tant del seu cos. Aquest principi es va convertir en un ritual
que repetíem cada dia. Em va servir per tallar la quotidianitat dels usuaris,
ja que tallaven amb el que habitualment feien en aquell espai. I em va servir
també per a construir un grup de treball segur a partir d’exercicis de cohesió
de grups. Al treballar en grup és necessari que es crei un espai de seguretat
on els usuaris puguin treballar lliurement i on és faciliti tant el procés de
creació individual com el col·lectiu. Els exercicis corporals serveixen també
per a crear una cohesió de grup i crear una sensació de pertinença de grup,
facilitant la creació col·lectiva.
creatiu individual, on cada usuari va
crear el seu titella. Les titelles es van construir de paper i van evolucionar
al llarg de 30 sessions de treball de dues hores. El que és interessant és que
com que cada usuari és un món, van aparèixer tants titelles diferents i
singulars com usuaris hi havia.
El
titella és una porta oberta al món de la fantasia, ens apropa a la nostra
infantesa i ens dóna accés al món imaginari, on tot allò que pensem pot ser possible.
Ens facilita treballar a partir d’associació d’idees, d’imatges amagades al
nostre cap, de rescatar somnis, reproduir-los o transformar-los. En resum ens
facilita un procés de simbolització.
personatges creats interactuen entre ells, buscant espais comuns. El titella
com a figura construïda ja té una part elaborada de cada ú, però en donar-li
vida a través del moviment, esdevé una metàfora de la pròpia vida. En aquells
moments tenim el poder de recrear un món a la nostra mida. És en aquests
moments quan ens posicionem segons les nostres necessitats. Els nens utilitzen el joc com a element per organitzar-se el món i com
a mitjà de coneixement i aprenentatge. El psicoanalista D.Winnicott[1]
utilitzava el joc com a element bàsic en la seva metodologia en el treball amb
nens. L’autor ens parla de l’existència de l’objecte transaccional, element que
utilitza el bebè per adonar-se d’ell mateix i de tot allò alie a ell, però
l’autor va més enllà i parla de la presència d’aquest objecte transaccional,
que va variant com a tal però que manté
la funció d’organitzar el jo del nen i li obra un espai de joc creatiu que
l’utilitzarà en diferents àmbits i que
li servirà com a eina d’evolució al llarg de la vida. Jo veig al titella en
aquesta part del taller com un element transaccional que un procés de transformació
el qual promou un nou posicionament, ajuda a reorganitzar el propi jo i
proporciona una major seguretat i
autonomia.
partir de les seves necessitats, així doncs hi va haver tantes aproximacions
com usuaris. El titella com a símbol pot arribar a ser una forma d’expressió
indirecta d’una idea inconscient, un lloc on col·locar conflictes o desitjos i
així permetre’s re experimentar-ho d’una altra manera. La representació
artística, en aquest cas el titella, facilita la comunicació a diferents
nivells, i pot ajudar a clarificar emocions especialment aquelles que són
difícils de posar en paraules. Sempre és més fàcil i inofensiu parlar a través
d’un objecte que en tot cas representa només aspectes d’un mateix.
relacionat amb el somriure, tant per adults com per nens. El titella és un
mecanisme que ens transporta a la infantesa, a la possibilitat del joc. Crec
que el titella com a objecte decoratiu sovint no és gran cosa però a la que
pren vida a través el joc i del moviment del titellaire, el titella esdevé una
eina molt potent, que domina i molts cops pot dir tot allò que una persona no
pot dir mai perquè al cap i a la fi no és més que un objecte, un tros de tela i
de cartró, un tros de fusta inanimat.
4. Ruth Revaliente i Marta Torrico. Mestres. El doble
i les ombres. Treball cooperatiu entre P5 i 6è de l’ Escola Palau.
Palau-solità i Plegamans.
5. Esther Prim i Teresa Forcada. Titellaire i mestra.
Capses d’anada i tornada (del jo al nosaltres).
teresaforcada3@yahoo.es
eprim.t@gmail.com
Descriu el teu viatge i et tornaràs universal
Capses d’anada i tornada. Del jo al nosaltres.
Benvingudes i benvinguts a
Capses d’anada i tornada, del jo al nosaltres.
Aquest projecte l’hem dut a terme a través d’un curs de formació, “Estratègies d’acollida emocional per a una escola intercultural”, organitzat des del Departament d’Ensenyament i hi han participat educadors/es tant de primària com de secundària.
La base de l’experiència és totalment vivencial. Ens agrada dir que funcionem com una successió d’onades concèntriques: La nostra capsa convida als participants del curs a fer la seva pròpia i finalment ells animen als seus alumnes a construir la seva.
L’hem fet durant tres anys i estem molt contentes dels resultats.
Hem constatat que l’experiència
– Genera espais d’ escolta,
– Ofereix eines d’expressió, els objectes i les seves paraules
– Significa reflexió sobre la pròpia persona i la relació amb els altres,
– Permet compartir dins de l’aula les vivències dels alumnes.
– Millora l’autoestima individual i del grup.
– Cohesiona el grup classe,
– Genera respecte tant quan els alumnes expliquen, com quan escolten als companys.
– Desvetlla el sentit d’intimitat del grup, el que es parla allà, és d’allà.
I aquí oferim una mostra de les metàfores que han sorgit entre tots els alumnes. Estem segures que sense aquesta feina no ho haguessin expressat.
En relació a l’experiència d’emigrar, ens han dit:
Terrós de sorra. Quan em van dir que marxàvem, el món es va ensorrar
Cotxe amb llàgrima. Quan marxava del meu poble els amics em deien adéu i jo estava molt trist.
Dues pomes grogues i una vermella. Quan vaig arribar em sentia diferent, així.
Cinta adhesiva que tapa la boca. Sobre el llenguatge, una nena va dir: em sentia així.
Capsa amb dues portes. Una nena va dir: “Aprendre una llengua és com entrar per una porta i sortir per una altra”.
I un cop han arribat, cal integrar-se:Antena que s’estira. Cada vegada estava millor…
Xupa-xups. Em sentia protegida per la mestra com un xiclet a dins d’un xupa-xups.
Ulleres de color. Les coses són segons es miren.
Fites d’infinits camins, alfabets d’emocions d’ací i d’allà, per parlar i ajudar a construir l’espai comú del “nosaltres“
Els objectes que hem anat desant a la capsa, i que ara us mostrarem, ens serviran per presentar els temes que tractem en el nostre curs-projecte.
Un dels eixos centrals és el llenguatge
Diu Jesús Tuson, en “Això és (i no) és allò”
Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure.
Hi ha gent que s’ofega en un got d’aigua, fins i tot hi ha qui vol la lluna en un cove.
Són unes frases absurdes, tot i que gramaticalment estan ben construïdes. Però quan les fem servir estem segurs que ens farem entendre, és perquè el seu sentit és amagat, va per sota.
Això vol dir que hem entrat… al món de la metàfora.
L’altre tema bàsic són les emocions
Frida Khalo diu que podem canviar dolor per color.
Així doncs:
el groc pot ser bogeria i alegria, alegria de viure.
el verd, enveja i tendresa, esperança, sanació.
el blau, fredor, solitud i puresa, amor.
el negre… la Frida Khalo diu que el negre, no existeix.
el vermell ràbia i revolució, coratge , passió.
La situació de què parlem és la interculturalitat, per tant la diversitat cultural i lingüística
Terra! Terra!
Per més distant
o amant navegant,
Jo mai més t’oblidaria
Caetano Veloso
Un tema molt important és l’acollida
Diuen Juli Palou i Jaume Cela:
La veritable acollida sacseja l’acollidor, tal i com passa quan hi ha una veritable acció educativa. En aquesta mena d’accions ningú en queda indemne”
Acollim,doncs, la persona concreta, el seu rostre,la seva veu i la seva història. T’has de deixar acollir per aquell que aculls. I deixar-te acollir implica que la seva presència t’impregni.
Un sentiment ben present és el dol migratori …
Diu Manuel Rivas a “La mano del emigrante” ,
Si unimos apego y pérdida, como quien reúne dos hemisferios, el resultado es morriña, o su hermana saudade, dos palabras preciosas y carnales, tan manoseadas por el tópico. El mundo, en su hechura verdadera, es decir, como geografía emocional, también está constituido por esos dos hemisferios. La vida humana transita entre el Apego y la Pérdida.
I l’últim tema que tractem és el diàleg
Diu Montaigne:
La meitat de la paraula és de qui la pronuncia;l’altra meitat és de qui l’escolta”
A tu, qui siguis, t’invito a trobar les coses amb la transcendental bellesa, com jo les trobo, i tindràs el poema.
Els ulls i les orelles del poeta, 1961, Joan Brossa
Ja en temes més generals ens han parlat de la inseguretat
Capsa transparent: un noi ha dit: “Era com si no em veiessin”
Pedres: Una noia que havia patit bulling va dir: “Aquesta sóc jo, aquesta la pressió el meu grup. Em vaig voler protegir amb aïllament, però no va servir i vaig haver de canviar d’escola”.
Sobre idees de suport i guia:
Llanterna i clau. Un nen ha dit: “La mare em guia, el pare m’obre portes”.
Pissarra: Una nena va portar aquestes tres paraules en una pissarra: gràcies, ho sento, t’estimo. Va dir: “Encara que ho intentis, no s’esborren”.
Sobre la salut, i per tant l’empatia
Globus vermell. Un noi va dir: “La salut de la meva germana fugia com l’aire”. Sortosament es va curar.
Pou i flor que surt. Un nen va parlar de l’anorèxia de la seva germana: “Era dins d’un pou fosc, amb la meva ajuda i la de tots va poder sortir-ne.
Per acabar una imatge de confiança, molt poètica
Vaixell de paper. Diu un noi: “La humanitat som fràgils… però no ens enfonsem mai”.
6. Teia Moner. Mestra, Pedagoga terapeuta, titellaire i
maga. El dol i la seva projecció. Palau-solità i Plegamans.
teiamoner@gmail.com
13:45 Torn obert de paraules
TARDA
16:00 Taller simultani de construcció i manipulació de
titelles.
Richard Bouchard, (Canadà)
Eleni Papagéorgiou. (Grècia)
19:00 Visita Exposició a l’Arts Santa Mònica: “Figures del
desdoblament. Titelles, màquines i fils.”
19:30 Acte de cloenda. Actuació a càrrec de l’Associació
Grup de Teatre IMAGINA amb l’espectacle “Zapatillas
amarillas”.
IMAGINA és un grup de teatre amateur que es formà l’any 1998
com a projecte terapèutic i de rehabilitació psicosocial i que ha estat
impulsat pels serveis comunitaris de l’Ordre de les Germanes
Hospitalàries de Benito Menni de Sant Boi de Llobregat.
Actualment és un grup autònom gestionat pels propis membres.
