Conferència Richard Bouchard.

III Jornada Internacional Educació i titelles
Conferència Richard Bouchard. Quèbec.
Quant les emocions i els titelles afavoreixen la recuperació.

Bon dia a tots,
En
primer lloc, vull donar les gràcies a Teia Moner per invitar-me a
assistir a la III Jornada Internacional d’Educació i Titelles. Espero
que les meves paraules us interessin i us inspirin en el vostre treball.
He d’assenyalar, però, que em sento molt humil pel que fa al treball
artístic dels artistes espanyols i catalans. Per mi són una gran font
d’inspiració.
Espero
que la meva conferència us ajudi a comprendre millor per què i com
“l’emoció i els titelles” poden permetre la recuperació d’una persona
que participa en la integració social de ENAM.




Començaré per presentar-me i resumir la meva vida…
Vaig començar com molta gent fent teatre amateur, a l’escola polivalent, l’any 1973. Era un adolescent.
Vaig fer el meu primer titella l’any 1978.
En
aquell moment, vaig integrar dues titelles en un espectacle amb una
altre persona, “Talaboumdié”. Després vaig fer algunes investigacions
per construir marionetes amb una estructura de filferro. Potser
coneixereu el Sr Boudrias, el vaig construir l’any 1981, té l’edat del
meu fill Samuel. Boudrias encara està actiu. I així va ser com tot vaig
començar amb els titelles.
Em
vaig convertir en un titellaire ràpidament després d’això. L’any 80-83,
vaig participar en la creació de tres espectacles de titelles amb els
estudiants de la Universitat de Québec a Chicoutimi:  La celebració el
1980, La Bella i la Bèstia 1981, ¡Ja! Si jo fos un monstre …
Jo
era un membre fundador de la Companyia de Titelles “Nous, les petits
monstres” el 1981. La companyia es va convertir en 1883 el “Centre
Popular de la marioneta de la regió de Saguenay ” Vaig ser director
d’aquesta companyia fins el 1990. L’any 1990, vaig ajudar a crear l’
ENAM. (L’Escola Nacional d’Educació del Teatre de Titelles). Vaig
assumir el càrrec de director general i artístic fins a l’actualitat.




El mar embruixat. 1981
Amb
teràpia i titelles l’any 1981 vaig viure una experiència molt rica en
el desenvolupament i la creació d’una activitat extracurricular durant
20 setmanes amb un grup de 23 joves. Dos terços d’aquest grup estaven
molt mal considerats, per problemes a l’escola primària de Sant
Feliu-d’Otis, situat a les afores del poble.
El
projecte va tenir un gran impacte en aquesta zona rural. Us explico
aquest projecte perquè es tracta de la meva primera intervenció i
probablement el que més s’acosta al que fem avui a l’ ENAM. Va ser una
experiència d’aprenentatge increïble per a mi i per als joves. En aquell
moment, em vaig adonar que els titelles eren propícies per a la
resolució de problemes en un context social. Va ser difícil per a
aquests nens. Hi havia l’efecte camaleó. Els joves es trobaven en zones
rurals, jutjats i etiquetats. Un exemple. El mar embruixat va ser una
història creada des de zero pels joves. El Rei de les aigües, va ser
interpretat per un jove que havia repetit en la primària, el tercer, el
quart i el cinquè. Tenia 14 anys i encara estava a l’escola primària. El
paper que havia triat era el més gran amb més de 100 rèpliques. Ho va
fer per fer-ho i se’n va anar al final del projecte. Llavors va tenir
una altra visió de la seva vida i de la vida del seu pare que tenia
problemes amb l’alcohol. Un psicòleg va fer el seguiment i el va ajudar a
tenir èxit a l’escola.
He donat tallers a les escoles per un període de 20 anys.
Vaig
fer una estada de tres mesos en el teatre d’ombres l’any 1982 a
l’Institut Internacional de la Marioneta a Charleville-Mezieres, a
França. Vaig fer un altre curs d’escenografia el 1989 amb Peter Matasek
Teatre Drak, Txecoslovàquia.
També
el 1982, em vaig adonar-me’n de l’existència del simposi “Marioneta i
Teràpia” al Festival Mondial de Charleville-Mezieres, a França.
L’ENAM es va crear el 1990 per treballar amb aquest enfocament.
No
obstant això, en la dècada de 1990, em vaig trobar en l’ambivalència.
Jo no sabia quin paper hauria de jugar un titellaire en la “teràpia”. No
com educador, sinó quin paper realment ha de desenvolupar el titellaire
en una institució psiquiàtrica? Donar consells de com crear titelles,
personatges i posar a aquests personatges en les històries?
A
poc a poc he anat entenent. De fet, la nostra tasca no consisteix a fer
el que fan els psiquiatres no, el pacient ja està rebent aquest servei.
Nosaltres no fem el que els psicòlegs, fem el contrari. Oferim per la
salut mental un servei que utilitza un mitjà, “el titella” per promoure
la recuperació i la integració social de les persones amb problemes de
salut mental i amb severes limitacions per a l’ocupació.
El
món del teatre de titelles es converteix en un lloc de desenvolupament
creatiu i experimentació molt ric en termes d’aprenentatge per als
participants. La intensitat viscuda en aquest programa, el quadre
professional i estable, les emocions riques generades pels descobriments
de  l’èxit cultural, social i, tots aquests factors, estimulen i ajuden
a la persona a tenir una major autonomia i recuperació.
El
meu bagatge autodidacta em va fer entendre ràpidament el paper de
l’emoció en el teatre i en el nostre programa d’intervenció en la salut
mental.

Les emocions i els titelles

Partim de la premissa que som éssers amb emocions i les emocions ens poden construir o destruir.
Ara
anem a fer una ullada al programa de l’ ENAM. És important entendre el
context d’aquest programa per obtenir una millor visió de la nostra
pràctica i com funciona aquest servei.

Presentació ENAM

Presentació
de la ENAM. Síntesi d’Eva Lamoureux (Investigadora Cultural de la
Universitat de mediació de Quebec a Montreal) i Marcelle Dubé
(Investigador Social de la Universitat de Treball de Québec a
Chicoutimi)

En
l’actualitat, es dur a terme una investigació i avaluació del programa
de l’ ENAM amb els investigadors d’aquesta universitat i de la UQAM.
Vaig decidir agafar aquesta presentació per fer la síntesi de ENAM.
ENAM
és una organització sense ànim de lucre ubicada a Chicoutimi. La seva
missió és promoure el teatre de titelles com un mitjà de comunicació per
a la integració social, el benestar i l’educació. Aquesta organització
treballa amb  participants que tenen problemes de salut mental,
discapacitats físiques o intel · lectuals. Funciona amb un paquet de
finançament que implica múltiples aportacions. Utilitza una estratègia
original en la intervenció i per al qual hi ha poques eines d’avaluació.
Fundada
el 1990, L’Escola Nacional d’Educació amb el titella (ENAM) és una
comunitat sense ànim de lucre ubicada a la ciutat de Chicoutimi. La seva
missió és promoure l’ús dels titelles com un mitjà de comunicació per a
la integració social de benestar i l’educació. El titella és vist com
una eina de mobilització multidisciplinari, incloent les tècniques
relacionades amb les arts visuals, teatre, i narració de contes.
Des
d’agost de 2009, l’ENAM té un projecte pilot durant un període de cinc
anys, que es realitza en cooperació amb la Direcció Regional d’Ocupació
de Quebec. Es diu “titelles per explicar” i  el programa permet una
cinquantena de participants per assistir-hi. “És trenca l’aïllament de
les persones que pateixen greus problemes de salut mental i se’ls ajuda a
canalitzar millor l’àmplia gamma d’emocions que experimenten cada dia.
L’ ENAM dirigeix ​​les seves accions per afavorir i desenvolupar la
autonomia personal i el poder de la persona. L’ENAM vetlla també per la
integració social dels participants amb una varietat de mitjans de
comunicació i d’aprenentatge. La gent participa i treballa en la creació
del teatre de en totes les etapes (escriure paròdies de les seves
experiències, la creació de titelles, gravació de veu, jugar davant un
públic, etc.) , cantant en el cor, assistint a diversos esdeveniments
culturals, etc.
L’enfocament
original i singular, implica l’organització d’associacions molt
complexes entre el Departament de Treball i Solidaritat Social, el
Centre d’Educació d’Adults-Laure Conan, l’Agència de Salut i Serveis
Humans, la ciutat de Saguenay i el Ministeri de Cultura, Comunicacions i
Condició de la Dona (Programa 21).
El
participants que assisteixen en aquest programa tenen edats compreses
entre 18 i 60 (26 dones i 24 homes en 2011/2012). Tenen problemes de
salut mental o discapacitats físiques o intel · lectuals. Estan
reconeguts pel govern com “no aptes pel treball”. L’equip de treball de
la ENAM en l’actualitat està format per onze persones, entre elles dos
professors i un professional de la junta escolar Rives-du-Saguenay
(Laure Conan escola, centre d’educació d’adults).

L’objectiu de la ENAM

Aquesta
és una representació gràfica del programa i l’enfocament global de la
ENAM. Fem una ullada al programa de col·laboració en la comunitat.



L’organisme
utilitza una complexa estratègia de creació/ intervenció que es basa en
quatre eixos d’acció diversificada: eix de la salut (benestar), un eix
cultural ( art i creació), eix d’educació (formació) i l’eix de treball
(integració).
Estan
organitzats per produir una intervenció original, coherent i unificada,
però els objectius són variats: afavorir un millor equilibri i
benestar, la integració social i l’aprenentatge formal i informal i un
apropament a la art i la cultura, tot això amb mitjans artístics,
afavorint l’expressió dels participants (primer a l’interior
desenvolupant la creativitat i a l’exterior fent les actuacions),
actuant en conjunt i desenvolupant les relacions socials (tallers i
activitats que ofereixen a la vegada l’experiència del treball en grup i
un espai per a la socialització, lluitant contra les formes de
marginació i exclusió que cada persona viu), i creant (elecció dels
temes, la creació de personatges i titelles, elaboració del format i
realització de la interpretació d’històries i dibuixos). 

L’ENAM
es converteix en un “lloc on viure” (Mannoni 1970), ja que estimula la
regeneració, l’autoestima, en resum, dóna sentit a la vida de les
persones que es s’ajunten.


La recerca adoptada en l’enfocament i les pràctiques de l’ ENAM es basa en tres fonts teòriques principals: 

1.
En primer lloc, les pràctiques alternatives en salut mental,  ja que
les persones participants viuen amb dificultats en aquest nivell i la
pràctica està caracteritzada com “enfocament integral” (RRASMQ 2005,
1999, Corin, Poirel i Rodríguez 2011)

2. Després, en el camp de la mediació cultural i l’art comunitari ja que l’ ENAM entrellaça estretament, l’art i la cultura i, 

3. en el camp de la metodologia d’avaluació participativa en un context de mediació cultural.


Les
pràctiques alternatives en salut mental, com la desenvolupada a Quebec
en diversos recursos alternatius, des dels anys 1980, van presentar un
“enfocament integral” centrat en la persona, oferint-li un suport més
personalitzat ancorat en un entorn de vida en el què es veu com un actor
del seu destí, en definitiva com un “subjecte”, que està recuperant el
poder sobre tots els aspectes de la seva vida (Touraine i Khosrokhavar
2000).
Aquest
enfocament contrasta fortament amb les pràctiques de tipus biomèdic que
s’han proposat per fer front a problemes de salut mental.
Així,
els principis que sorgeixen d’aquest “enfocament integral” es centren
en “el que vol la persona interiorment, la connexió amb els altres basat
en el respecte voluntari i la igualtat, en la concepció global de
l’individu i no com una visió fragmentada d’ell en funció de les seves
necessitats i els seus dèficits, en la capacitat de recuperar el control
sobre la seva vida i en la consolidació d’una bona pràctica en el cor
de la comunitat “(RRASMQ 2006, p. 3)
A
més de tots aquests elements que caracteritzen la base de la pràctica
de la intervenció, el “enfocament integral” també té en compte la
persona globalment, oferint una atenció a totes les dimensions que la
composen (la seva trajectòria en la vida, els valors, el gènere, la
cultura, les condicions socioeconòmiques, etc.), tractant de comprendre
quin és el problema i descobrint el potencial i les forces d’ella
mateixa. En resum, “la varietat, la diversitat i el pluralisme, la
creativitat i la flexibilitat i autonomia” són els colors que tenyeixen
les pràctiques d’aquest enfocament (RRASMQ 2006, p. 10).


Deixa un comentari

caCA