Els titelles som especials. Maleta Pedagogica
Contes. La llegenda de Sant Jordi
ESCENA 1
NARRADORA:Diu la llegenda que, a l’època medieval, els habitants d’una comarca estaven molt espantats perquè un horrible monstre, un drac ferotge i terrible, vivia molt a prop de la població.
El temible drac es cruspia ramats sencers, destrossava collites, cremava boscos i devorava totes les persones que enxampava despistades enmig del bosc o pels camins. Els habitants d’aquella contrada vivien constantment atemorits. Tant era així que, un dia, el rei va rumiar molt i molt i va trobar-hi una solució.
ESCENA 2
REI:Veniu, si us plau, veniu, acosteu-vos…
Estimats vilatans! L’única manera que el drac ens deixi tranquils és que cada dia tingui menjar. Així que cada matí li portarem teca fresca, és a dir, una persona.
VILATÀ 1:No pot ser!
VILATÀ 2:És impossible!
REI:De segur que, si el monstre s’atipa a l’hora d’esmorzar, podrem estar tranquils la resta del dia.
VILATANS:Molt bona idea! Molt bona idea!
VILATÀ 1:Quin rei tant intel·ligent!
VILATÀ 2:Que n’és d’espavilat!
VILATÀ 3:El nostre rei és un gran pensador!!
VILATA 1:Molt bé, molt bé!
VILATANS:Visca el Rei, visca el nostre Rei!!!
REI:Començarem demà mateix! A veure…Algun voluntari?
(els vilatans desapareixen)
REI:Algun voluntari?
Molt bé, Veien la predisposició ho farem per sorteig!
ESCENA 3
NARRADORA:Aquest sorteig es va fer posant tots els noms dels habitants del poble dins d’una capsa i el rei agafava sense mirar. Cada dia un vilatà marxava cap el cau del drac.
Es veu un bosc i els vilatans van caminant un a un, i entren en el cau del drac.
Però un dia li va tocar a la filla del Rei, la Princesa.
ESCENA 4
REI: La Princesa!!
No és possible! Segur que no s’ha fet trampa?
Necessito un heroi per matar el drac,
no puc enviar la meva filla.
(treu el mòbil i truca surt el contestador de Superman)
(fa una altra trucada)
(surt l’Hèrcules, per un cantó)
Hèrcules?
HÈRCULES: Si! El més fort!
REI: Podries matar un drac?
HÈRCULES: Jo no treballo pas amb dracs! (se’n va)
REI:(torna a trucar)James Bond?
(apareix James Bond)
JAMES BOND: Bond, James Bond!
REI:Podries matar un drac?
JAMES BOND: És un espia aquest drac?
REI: No
JAMES BOND: Té contactes russos?
REI: No
JAMES BOND: Quina llàstima, no m’interessa!
REI: No tinc cap heroi a mà.Hauré d’enviar la nena!.
(crida a la filla).Reina, reina, vull dir, princesa!
(apareix la Princesa)
PRINCESA: Que vols, pare meu?
REI:T’haig de notificar que t’ha tocat anar al cau del drac!
PRINCESA:Però, jo sóc la teva filla ,no hi puc anar!
REI:Però ets vilatana, i entres en el sorteig!
PRINCESA:(Plorant)Ai, pare, quina por!
ESCENA 5
NARRADORA: I la princesa atemorida va anar caminant cap al bosc,
on vivia el drac.
Apareix el Drac i balla.
Apareix la princesa caminant pel bosc.
El Drac la persegueix per enxampar-la i la Princesa corre.
DRAC: Ha, ha, ha, vet aquí un esmorzar!
PRINCESA: Ai, ai, quina por!
DRAC: No corris, que ja t’enxamparé!
PRINCESA: Ai, ai, quina por!
DRAC: Quina gana em fas venir!
PRINCESA: Ai, ai, quina por!
(Apareix Sant Jordi)
SANT JORDI: Ja sóc aquí, princesa estimada,
per salvar-te de la bèstia afamada!
DRAC: I qui ets tu?
SANT JORDI: Sóc Sant Jordi el ben nascut,
Que amb ma espasa i mon escut,
De l’Orient lluny ara vinc
On he matat de moros, vint-i-cinc!.
DRAC: Quina por em fas!
SANT JORDI: Ah si? Fera maligne,
Prepara’t a morir
Que pels teus crims t’has fet digne
de què et clavi mon bisturí!
En guàrdia!, lleig dragó!
No et tinc por,
Perquè sé que ets un tigre de cartró!
Sant Jordi i el Drac lluiten.
Sant Jordi mata el drac, i de la ferida surt una rosa.
Sant Jordi li dóna la flor a la princesa.
NARRADORA:Trobadors, rapsodes i joglars espavilats,
explicaven arreu la mort del drac.
Per la terra s’escampà el gran succés
i ja ningú l’oblidà mai més.
Un munt de llibres es van escriure explicant el relat
i com a signe d’amor des d’aleshores s’han regalat.
I aquí s’acaba aquesta història.
Guardeu-la tots en la memòria.
Perquè Sant Jordi, que l’escut empunya,
és el patró de Catalunya!
FI
La gravació del CD que acompanya aquest conte, està realitzada per Miquel Espinosa.
Veus: Alumnes de 3r d’ ESO del’ IES Ramon Casas i Carbó de Palau-solità i Plegamans i Teia Moner – 2005
ALGUNES IMATGES DE LES OMBRES REALITZADES PER TEIA MONER