Experiències de teràpia amb titelles
Europa
Alemanya
NENS AMB PARALISI ESPASMÓDICA
Fig.52
“Aquests malalts queden sovint asseguts en cadires de rodes i poden moure’s molt difícilment.
És necessari donar-los un titella que li permeti aixecar el seu braç.
Per tant els hi he donat un gos-titella (tou i pelut). Amb una ma poden agafar el cos i amb l’altra aixecar-los una pota o moure la cua.
Aquests malalts passegen aquest animal hores senceres.
He escollit el gos perquè als nens els hi agraden molt els gossos. Poden ser una figura de identificació molt important amb aquests malalts. Poden fer parlar el gos, li expliquen històries…
També està bé per treballar aquest coixí. (un coixí que desdoblant-lo apareix el cap d’un animal).
Es molt dolç de tocar i els nens inadaptats els hi agrada manejar.
Els titelles també serveixen per treballar amb mirall. Hi han nens amb handicaps que no es volen mirar als miralls. Quan tenen un titella amb ells, estan tant concentrats amb ell davant del mirall que poden començar a mirar-se sense por.”
(7) MARIONNETTE ET THERAPIE. COLLOQUE INTERNATIONAL Número 14 – 1982
