Experiència educativa per alumnes de 4t a 6è de primària
1.ESTRATÈGIES QUE ES DESENVOLUPEN
- Fer una lectura dramatitzada de poemes.
- Fer inferències i deduccions.
- Interpretació creativa i col·lectiva del poema amb dibuixos
2.CONNEXIÓ AMB L’ACTIVITAT QUE ES FARÀ
Fa molts anys vaig fer un recital de poesia sobre Salvador Espriu a Barcelona. L’obra es deia “El cementiri de Sinera”. Aquest llibre en realitat parlava del cementiri de Arenys de Mar, Sinera llegit a l’inrevés és Arenis (Arenys). No havia llegit mai poemes en públic.
Creia que era més difícil que llegir prosa o contes. Estava acostumada a interpretar teatre, fer màgia i posar veu als titelles. Em sentia nerviosa, però vaig comprovar que entenen el que deia i expressant-lo com ho sentia era molt divertit i les persones que escoltaven s’ho passaven tan bé com jo.
Entre el públic hi havia una persona que li agradava molt Salvador Espriu i vivia a Arenys de Mar. Em convidà a veure el cementiri i em va fer una visita guiada. Vaig veure en directe les imatges que havien inspirat l’obra d’Espriu. Va ser molt enriquidor i vaig entendre molt més la seva poesia.
A la classe també podeu recitar poesia. Joana Raspall és una escriptora que ha fet molts poemes per a nens i nenes. Són molt bonics.
Podeu fer-li un petit homenatge, entendre i gaudir de la seva poesia fent un treball sobre alguns dels seus poemes.
3.MODELATGE AMB ELS ALUMNES
Aprendrem a fer una lectura dramatitzada d’un poema i a interpretar-lo amb imatges. Primer de tot us llegiré un poema de la Joana Raspall i fixeu-vos en l’entonació, la interpretació i les pauses que faig perquè les persones que ens escolten entenguin el que diem.
EL LLIBRE MERAVELLÓS
“Tinc un llibre fet
amb pètals de rosa,
esquitxos de mar
i olor de maduixa.
Per fer lletres d’or,
una papallona
s’hi espolsa les ales,
i el sol les dibuixa.
Els dits blaus del cel
hi escriuen les faules
que cap ull humà
sabria llegir.
El vent me les conta;
les sé de memòria!
Me les conta el vent…
o surten de mi?…”
Ara ho tornaré a llegir i dibuixeu individualment el que us inspira aquest poema.
4. PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS ALUMNES
Ara llegireu vosaltres en veu alta els poemes:
GAT I GOS
Era un gatet esquifit,
desnerit,
escarransit,
arraulit
vora el foc que espetegava.
Foc de troncs mal estellats,
retorçats,apilotats,
enfumats
sota l’olla que vessava.
No gaire lluny jeia el gos,
pel cendrós
i malmirós,
neguitós
per la teca que esperava.
L’un de l’altre no es fiava
i es miraven de reüll
tot aguantant-se la gana,
mentre l’olla…bull que bull!
CIRURGIA
La papalloneta s’ha trencat una ala;
li cau destrossada al peu del roser.
-Ai, que no hi ha cap metge que pugui curar-me!
-sospira la pobra-. Ara, què faré?
-No ploris, amiga- li diu la rosa,
la més bella i fresca de tot el jardí-.
Et donaré un pètal que et pugui fer d’ala;
l’aranya té traça i te’l pot cosir.
L’aranya, que és sàvia i tothora fila,
amb amor la feina enllesteix aviat.
…I la papallona torna a fer voladers
amb una ala blanca i un pètal rosat.
L’ARBRE SOLITARI
Per l’arbre solitari
somniaré cent ocells
que hi niaran.
L’arbre em donarà les gràcies,
i les branques,
d’alegria floriran!
L’ESTEL BELLUGADÍS
Dins de l’aigua de l’estany
un estel fa pampallugues
com si es volgués esborrar.
És que el vent hi pren un bany;
quan l’aigua no faci arrugues
el podrem veure ben clar.
Mentre un alumne llegeix el poema. La resta el dibuixen per trios a tres mans. La mestra coordina la lectura i el dibuix.
Després escollim qui llegeix els poemes i qui dibuixa en cada cas.
5. PARLEM DEL TEXT (COMPARTIR I REFLEXIONAR)
Ara haurem de reflexionar sobre el que diu cada poema, com hem de fer la lectura en veu alta per sentir-nos millor i més còmodes per fer-ho arribar el millor possible a l’audiència.
Quines paraules no entenem ? Per què serveix la puntuació ?
- – Metàfores.
- – Cercar en el diccionari.
– Veure els diferents signes de puntuació i reflexionar si ens ajuden a llegir millor i a fer-lo més comprensible per l’oient.
Què ens vol explicar l’autora i com ens ho explica ?
- – Si hi han personatges, i com són?
- – De quina situació ens està parlant ?
- – És una situació real o inventada ?
- – Quines emocions ens vol transmetre ?
- – Rimen les estrofes ? Per què ?
- – Cal que en una poesia hi hagi rima?
- – Ho explica en primera persona? Per què?
Quina entonació és la més correcta en cada part del poema?
- – Intencionalitat dramàtica de les paraules i frases
- – Pauses i silencis
- – Canvis de veu segons els personatges que parlen
- – Quina diferència hi ha entre llegir poesia i prosa ?
5. ENLLAÇ
Ara que ja sabem com fer-ho. Ho fixarem per fer sempre la mateixa lectura dramatitzada i els mateixos dibuixos, en cada poema.
Espero que la meva experiència us serveixi com a mi per fer estimar la poesia als vostres alumnes. Aquí teniu el resultat del treball fet.
