Jo sóc el gran

Conte per treballar la gelosia i l’enveja

El Gerard i els seus dos germans petits vivien amb els seus pares en una bonica bassa que estava prop d’un poble. A ell li agradava molt saltar entre els joncs i llançar-se a l’aigua des de qualsevol pedra. Cada dia donava salts més llargs i contemplava amb un somriure burleta com els seus germans li intentaven imitar, sense aconseguir-ho, és clar.




Era una família de gripaus especials, no hi havia molts com ells. En els llibres sobre animals es deia que la seva espècie s’estava extingint i ja quedaven molt poques. Per això, els nens del poble els respectaven i no se’ls acudia fer cap barbaritat, de manera que la seva vida era bastant tranquil.la.
No obstant això, el Gerard no era feliç. Pensava que els seus pares feien més cas als seus dos germans petits que a ell. A més, quan venia la família de visita, gairebé sempre portaven regals per a ells. A ell li deien:
-Tu, com ja ets gran, no necessites joguines ni llaminadures.
“Jo no tinc la culpa d’haver nascut el primer”. Es deia a si mateix mentre mirava a l’aigua pensatiu.



Comprenia que els seus pares haguessin de dedicar més temps a tenir cura dels seus germans perquè eren molt entremaliats i no sabien fer res sols, però no li semblava just que li fessin tan poc cas. Es sentia abandonat i va començar a desitjar ser més petit.
El que el Gerard no sabia era que algú estava escoltant els seus pensaments.
– Hola, Gerard – li va dir una veu des dels joncs-. Sóc el mag Saberut. ¿No t’han parlat encara de mi?
El Gerard es va espantar en sentir el seu nom i en no reconèixer aquella veu, però aviat va aparèixer entre els joncs un gran gripau diferent a ells que portava entre les seves potes un bastó molt brillant, com si fos d’or, i una gorra molt estranya en el seu cap.
– No sé qui ets: mai m’han parlat de tu – va respondre el Gerard.
-Tinc cura de vosaltres des de fa molt, molt de temps. He conegut als teus avantpassats i he de dir-te que sou d’un llinatge molt especial, per desgràcia a punt d’extingir. Com que sóc mag he sentit els teus pensaments i he decidit venir per parlar amb tu.
– Per a què vols parlar amb mi? – Va preguntar el Gerard.
– Els teus pensaments em diuen que tens una mica d’enveja dels teus germans petits. M’equivoco?
– Tens raó. m’agradaria ser més petit i que els meus pares em prestessin més atenció: ser el gran no és gens agradable.
– Jo puc fer que es compleixin els teus desitjos: si et toco al cap amb aquesta vareta màgica, podràs tornar a ser petit.
Això és el que realment vols?
– Sí, això és el que vull.
-Està bé, tanca els ulls i repeteix tres vegades: «Vull ser petit, vull ser petit, vull ser petit .. . “.
Quan el Gerard va obrir els ulls es va quedar amb la boca oberta. Els joncs que l’envoltaven eren altíssims, la bassa s’havia fet més gran, no veia als seus pares per allà i va començar a sentir por.
– Pare, mare, on esteu? -Va cridar espantat.




Ningú li va contestar i va decidir sortir d’entre els joncs i ficar-se a la bassa. Quan per fi estava a l’aigua va veure com una garsa s’abalançava sobre ell amb el seu enorme bec i va estar a punt de ser devorat. Gairebé no s’havia refet de l’ensurt quan una llúdriga es va llançar a l’aigua directament cap a ell. Tot el cos li tremolava però, quan es va quedar més tranquil, es va posar a nedar i nedar fins que va arribar per fi a territori conegut.
Llavors va veure a la llunyania als seus pares i als seus germans que prenien el sol en unes pedres, es va acostar i els va dir:
– Hola, sóc el Gerard, el vostre fill.
– Tu no ets el Gerard, a mi no m’enganyes – va contestar la seva mare-.
El Gerard és el meu fill gran i és gran i fort, i tu ets un gripau minúscul. Per què vols fer-te passar per ell?
– Mare, sóc jo. Ara sóc petit perquè el mag Saberut m’ha fet petit, molt petit, com jo volia.
El seu pare es va acostar a mirar de prop i li va dir:
– Realment et sembles al Gerard, però no ets com ell. El Gerard és el meu fill gran i és molt valent i tu mira’t, estàs tremolant de por. No, tu no ets el Gerard. A més, per què el Gerard havia de voler ser més petit?
– Pare, volia ser més petit perquè em féssiu més cas.
El Gerard va començar a plorar en comprovar que no li reconeixien. Els seus pares i germans li van donar l’esquena sense entendre res.
Trist i capcot començar a caminar sense rumb fix. De tant en tant mirava cap enrere per veure si el venien a buscar, però va arribar la nit i es va trobar sol. Recordava la seva família, volia estar amb ells, volia ser una altra vegada més gran. . .
– Hola, Gerard -el mag Saberut va aparèixer de sobte- he sentit els teus pensaments i sóc aquí per parlar amb tu.
– Si us plau, mag Saberut, fes que torni a ser gran.
Els meus pares no em reconeixen i per ser petit he passat per grans perills. Tinc molta por.
– Està bé, Gerard, però pensa que si tornes a ser gran tot tornarà a ser com era abans. Si et toco al cap amb aquesta vareta màgica tornaràs a ser gran. Això és el que realment vols?
– Sí això és el que vull.
– Està bé, tanca els ulls i repeteix: Vull tornar a ser gran, Vull tornar a ser gran, Vull tornar a ser gran …
Quan el Gerard va obrir els ulls el primer que va sentir van ser les veus dels seus pares i germans buscant-lo.
– Gerard, Gerard! On ets?
– Sóc aquí! – Va cridar amb totes les seves forces.


Quan es van trobar, tots es van abraçar molt fort plorant d’emoció.
– Fill meu, on has estat? Tots t’hem buscat, estàvem molt preocupats per tu. Què t’ha passat?
El Gerard els va explicar la història des del principi fins al final i llavors el seu pare li va dir:
– Fill, vés amb compte amb el que desitges. Ja saps que el mag Saberut pot fer realitat els teus desitjos. Jo et vull com ets. Pensa en tots els anys que han hagut de passar fins fer-te gran. Ser gran té també els seus avantatges, no creus?
Tots van riure menys la seva mare. que li va dir:
– Gerard, fill, tots et volem molt. No pensis que el teu pare i jo volem més als teus germans. Quan tu eres molt petit tota la nostra atenció era per a tu, però ara ells són els petits i per això ens necessiten tant. No obstant això, només tu ets el més gran i estic molt orgullosa de tu.
El Gerard va abraçar als seus pares i van tornar tots junts a la seva bassa
a seguir gaudint de la seva tranquil·la vida.

REFLEXIONS
  1. Com se sent el Gerard al principi del conte?
  2. Com se sent el Gerard al final del conte?
  3. Quins desitjos li concedeix el Mag Saberut?
  4. Per què creus que el Gerard vol ser més petit?
  5. Per què després vol tornar a ser gran?
  6. Posa’t en el lloc del Gerard i pensa en tots els anys que han passat des de que vas néixer. Estàs content de tenir aquests anys?
  7. Si tu poguessis demanar un desig al Mag Saberut, què li demanaries?
  8. Escriu un final diferent
  9. Dibuixa el Gerard i el Mag Saberut
  10.  Cada alumne agafa un titella “muppet”, i manipulant el titella es fa una roda de frases:
Estic trist perquè…
Estic content perquè….
Tinc por perquè….
Tinc enveja perquè….
Estic orgullós de….
Tinc vergonya de….




Amb aquesta activitat el mestre comprovarà si el que expressa el titella té un vincle directe amb el que sent el nen. Aprofitant la situació, pot reflexionar amb els nens sobre el perquè del sentiment i trobar solucions a l’estat d’ànim si ho requereix la situació.
(Consciència emocional)




ca
Saltar al contingut