Avui hem improvisat amb dos alumnes de 2n de primària, un d’ells amb trets autistes i un altre amb problemes de relació i autoestima. La consigna era que havien d’agafar un titella (el que volguessin) i pensar quina cosa posava trist a aquest titella.
Abans havíem fet un exercici semblant però amb els propis alumnes. El resultat va ser que l’alumne amb trets autistes no li posava trist res.
L’alumne amb TEA ha agafat una pilota que li faltava un ull, i l’altre alumne ha agafat un elefant.
Aquí teniu el que han parlat:
“Es troben una pilota sense un ull i un elefant sense cames.
PILOTA: Per què estàs trist?
ELEFANT: Perquè no tinc cames.
PILOTA: Jo et puc ajudar
ELEFANT: Com?
PILOTA: Jo et faré de cames.
L’Elefant puja damunt de la pilota i se’n van botant.
ELEFANT: Perquè estàs trista?
PILOTA: No estic trista.
ELEFANT: Però et falta un ull.
PILOTA: Estic acostumada a tenir solament un ull i per això no estic trista.
ELEFANT: Però jo t’ajudaré amb els meus ulls per veure millor.”
L’alumne amb TEA no veu que la pilota pugui estar trista per no tenir un ull. Per ella és natural perquè està acostumada. Reflexionem.
