El conte de Mugàn

QUE LI PASA A MUGÁN?
de Begoña Ibarrola

PER TREBALLAR LA TRISTESSA

En
la selva de Taimán, els animals tenien temps per tot: temps per
treballar, temps per menjar, temps per dormir, temps per jugar i un
temps en el que es reunien cada família d’animals i ni menjaven, ni
dormien, ni jugaven, ni treballaven: solament dedicaven aquest temps a
estar junts i a parlar de qualsevol tema que els preocupés o d’algun
assumpte que afectés als membres del grup.
La
família de micos era molt nombrosa i el cap Torunga tenia cura de tots
com si fos un pare afectuós, però s’enfadava moltíssim si algun membre
del grup no acomplia les seves ordres o si algú volia manar més que ell.
En
aquest grup hi havia la mona Miranda i el mico Tobías, que tenien dos
fills que es deien Tumbi i Tumbe. A més a més, estaven amb ells en Mugán
i en Ciro, dos micos joves, i una mona jove i orfe que es deia Carinda.
Tothom
sabia el que havia de fer en cada moment, però en Mugán, quan arribava
el temps de divertir-se, es quedava assegut a sobre d’una branca
pensatiu, mentre els seus companys saltaven, jugaven o es penjaven cap
avall veient tot al revés.
Quan s’anaven a banyar al riu, ell es quedava a la riba mirant com es divertien i es tiraven aigua uns als altres.
A l’hora de menjar, en Mugán no demostrava tenir gana i això que el menjar que li oferien era d’allò més apetitós.
Si
tocava treballar recollint fruites i tallant branques o netejant males
herbes de la zona comú, en Mugán mostrava cansament i es veia que no
treballava amb ganes.
Una tarda, el cap Torunga va reunir a tots en el temps dedicat a compartir i a parlar, i va plantejar el següent:
       Mugán:
no sabem el que et passa però tots nosaltres estem preocupats per tu.
Quasi no menges, en la feina se`t veu cansat i ho fas amb desgana. El
que més ens sorprèn es que no vols jugar amb els demés ni divertir-te.
Volem saber el que et passa. Ens ho vols explicar?
En Mugán es va posar vermell, el que és molt estrany en un mico, i va dir que no, movent el cap.
-Està
bé –va dir en Torunga-, cada un de nosaltres pensarà alguna raó per la
que pots estar trist i demà ens tornarem a reunir per escoltar l’opinió
de tots. Quan sapiguemel que et passa buscarem la manera d’ajudar-te. Us
sembla bé?
Tots
van contestar que era una bona idea i quan es va acabar el temps de la
reunió van seguir amb les seves tasques diàries mentre pensaven en la
possible causa de la tristesa d’en Mugán.
Al dia següent a la tarda tot el grup es va reunir per parlar i compartir. El cap Torunga va dir:
-Com
ja sabeu, cada un de vosaltres pot explicar-nos perquè creu que en
Mugán està trist, i com sempre començarà el membre més jove del nostre
grup.
En
Tumbi es va posar dret en el seu seient. Se sentia molt orgullós de ser
el primer en parlar i de que tots l’escoltessin amb atenció. Sabia que
en altres famílies d’animals no era així. Al més petit gairebé no se li
preguntava res ni molt menys se li demanava la seva opinió.
– Jo crec que en Mugán està trist perquè no li agrada aquest lloc, li agrada més on vivíem abans.

Molt bona observació, Tumbi –li va dir en Torunga-. Per ser tant petit
ja t’has donat compte de que a vegades canviar de lloc on viure no
agrada a tots per igual. Jo encara me’n recordo de les muntanyes on
vivíem abans, però també me’n recordo dels caçadors i dels incendis. Era
molt perillós seguir vivint en aquell bonic lloc –va dir en Torunga
posant cara de tristesa-. I tu, Tumbe, Què opines?

Jo crec que està trist perquè no és tant àgil com nosaltres. L’altre
dia ens en rèiem d’ell perquè es va caure de l’arbre al saltar d’una
branca a l’altra i li varem dir “mico maldestre”.
-També
pot ser una raó –va dir en Torunga-, encara que crec que tots sabeu que
cada mico té habilitats diferents. A uns se’ls hi dona millor saltar, a
uns altres trobar menjar, a uns altres avisar dels perills, a uns
altres cuinar…En Mugán és un magnífic buscador de fruits i baies, i
gràcies a ell mengem aquests menjars que tant ens agraden, no és
veritat?
Tots
van assentir i van mirar en Mugán per si la seva cara canviava al
fer-li un compliment i parlar bé d’ell, però va seguir callat sense dir
res. Semblava que aquesta no era la raó de la seva tristesa.
       A veure Ciro, dóna’ns la teva opinió.
       – Jo crec que en Mugán està trist perquè la Corinda li agrada i ella no li fa cas.
Tot el grup va mirar cap en Mugán i després cap a la Corinda. Aquesta es va posar vermella fins a les orelles i no va dir res.
       I tu, Corinda, què opines?
      
Crec que en Mugán se sent una mica sol i pensa que no li fem cas.
L’altre dia es va enfadar molt i va dir que mai li deixem temps per
parlar. En part té raó perquè jo parlo molt i els demés també són
xerraires. Quan ell comença a parlar acostumem a interrompre’l perquè és
més lent explicant les coses. Potser està tris per això.
      
Molt bé Corinda, tu mateixa t’has donat compte de lo malament que es
pot sentir algú quan no se l’escolta amb respecte. Si quan en Mugán
parla no el deixeu, és lògic que se senti malament.
       I tu Miranda, que ets com la seva mare, ens dones alguna idea?
      
Jo crec que està trist perquè no li faig molt cas i pot creure que no
l’estimo. Com en Tumbi i en Tumbe són encara petits estic molt pendent
d’ells. En Mugán ja és gran però potser necessita també la meva atenció i
afecte. Estaré més pendent de tu, Mugán –li va dir apropant-se i
donant-li un petó.
       En Mugán seguia callat i capbaix.
      
Tobías, tu ets com un pare per en Mugán. El vas acollir molt bé quan va
arribar fugin de les muntanyes. Què creus que li pot passar?
       Crec
que s’està fent gran i es fa moltes preguntes. Jo no li dono les
respostes i li dic que quan sigui gran ho entendrà tot. Potser és això
el que no li agrada.
En Torunga es va aixecar i es va dirigir a tots i els hi va donar les gràcies.
       Tots
haveu aportat bons idees i us estic molt agraït. Això demostra que en
el nostre grup cada membre és important i tots volem ajudar. Però em
sembla que en Mugán necessita parlar mentre donem un passeig pel bosc.
Tots es van aixecar i van continuar amb les seves ocupacions.
En Torunga va passar el braç al voltant de les espatlles d’en Mugán i els dos van marxar caminant cap el bosc.
Passat
un temps els dos van aparèixer de nou. En Torunga, per fi, havia
descobert el que li passava a Mugán i li havia donat molt bons consell.
En Mugán tornava a somriure

Deixa un comentari

caCA