ELS TRES PORQUETS

Com treballar la tenacitat, la perseverança, la constància i la paciència
Quatre valors entrellaçats que han perdut pes i que són fonamentals en la construcció de la pròpia personalitat i en l’equilibri intel·lectual i emocional.

La immediatesa, la pressa permanent, la velocitat vertiginosa en què vivim tots plegats ha envaït les famílies i l’escola. 
La saviesa popular però ens alerta contra aquesta pressa, aquest fer directe sense reflexionar. Perquè les coses estiguin ben fetes i siguin sòlides cal fer-les amb cura, amb temps i amb l’esforç que exigeixen els mots que estan escrits al principi.



Guió teatral per a fer amb titelles

NARRADOR 1:     Com cada any, en Joan passava les vacances al poble. Li agradava jugar a la pilota Una tarda, va preguntar al seu pare si volia jugar amb ell.

JOAN:                       Pare, em xutes uns quants penals?

PARE:                       No, Joan, no puc. Estic molt enfeinat

JOAN:                        I no pots deixar-ho per demà?

PARE:               No, Joan, s’ha d’acabar la feina. Primer arreglaré la teulada i després jugarem. Sembla mentida! Que no saps la història dels tres porquets ?

JOAN:                       Quins tres porquets?

NARRADOR 2:       Hi havia una vegada, tres germans porquets que vivien en una granja.

Un bon dia van decidir anar a l’aventura.

Després de caminar i caminar, els tres porquets van arribar al  poble més maco que havien vist mai.

PORQUET 1:           Ooooooohhhhhhhhhh! Que bonic!

PORQUET 2:           Ens podem quedar a viure aquí.
PORQUET 3:           Ara només necessitem una casa. Tinc una idea: podem comprar maons i fer-nos una casa per viure junts.
PORQUET 1:         No en tinc ganes. Els maons pesen massa. Jo agafaré canyes i palla i em faré una casa.
PORQUET 2:          Jo tampoc no vull treballar. Jo recolliré branques i faré una casa de fusta.   
NARRADOR 3:     El més petit dels tres va agafar palla d’un paller i, en un moment, va fer una petita caseta de palla.
(el PORQUET 2 fa una casa de palla)
NARRADOR 1:      El mitjà va agafar unes quantes branques i, en un tres i no res, ja tenia acabada una caseta de fusta.  
(el PORQUET 3 fa una casa de fusta)

NARRADOR 2:       En canvi, el més gran, va posar-se a treballar de valent. 
                                    No parava de portar totxos amunt i avall i de mica en mica va anar     aixecant una casa molt sòlida amb un sostre ben resistent capaç d’aguantar pluja i neu.
(el PORQUET 1 fa una casa de totxos)  

De cop, un udol terrible va trencar el silenci.

LLOP:                        Auuuuuuuuuuuuuuuu!!!!!!!

Fa olor de carn fresca!

(s’acosta a la casa de palla)

LLOP:                         Ha, ha, ha. Bufaré i la casa de palla volarà!

(El llop agafa aire, bufa i la casa desapareix. El PORQUET 2 que era dins corra cap a la casa de fusta)              

(el llop s’acosta a la caseta de fusta).

LLOP:                         Ha, ha, ha. Bufaré i la casa de fusta volarà!

(El llop agafa aire, bufa i la casa surt volant. El PORQUET 2 i 3 que eren a dins corren cap a la casa de totxos)             

(el llop s’acosta a la caseta de totxos).

LLOP:                         Ha, ha, ha. Bufaré i la casa volarà!
(El llop agafa aire, bufa i la casa no es belluga. Ho intenta varies vegades. Fins i tot fa desaparèixer la lluna)
NARRADOR 3:       El llop estava molt empipat. I va pensar que no li quedava un altre remei que entrar dins la casa. I la millor manera era deixar-se caure per la xemeneia com si fos el Pare Noel.
PORQUET 2:           Quina por!
PORQUET 3:           Se’ns menjarà a tots!
PORQUET 1:            No us preocupeu. Encendré foc i quedarà ben rostit:
(encén foc a la llar de foc)
( el llop cau a les flames i es crema el cul)
LLOP:                         Ahhhhhhh!!!! Que em cremo!!
(surt cridant i els porquets es posen a riure)
PARE:                         …I cap dels tres porquets el va tornar a veure mai més.  
És va rostir tant el cul que encara ara ha de seure de costat.
JOAN:                       I no el van tornar a veure mai més?
PARE:                   No, el llop va quedar tan escarmentat que se li van treure les ganes de menjar porquets…
Bé doncs, què fem, juguem o treballem?
JOAN:                       Primer acabarem la teulada. I jo t’ajudaré! 

FI


REFLEXIONS


1. En quins moments hem estat impacients i per què ?
2. Quins avantatges i desavantatges aporta la impaciència en aquestes situacions?
3. En quins moments hem estat pacients ?

4. Quins avantatges i desavantatges aporta la paciència en aquestes situacions?
5. Fem una improvisació amb titelles en el que un personatge es mostra impacient en una situació i un altre es mostra pacient. Després analitzem amb els alumnes com es senten cadascú dels titelles protagonistes i la resta de titelles que viuen la situació.
Exemple: 
– Dos titelles germans volen anar al cinema  i la seva mare li diu que esperin a que acabi de preparar el sopar…

6. Fem un llistat de prioritats a la nostra vida. Estem d’acord? Ens benefícia aquest ordre ?
8. Què és la perseverància ? Què és la tenacitat ?
9. Som perseverants ? Som tenaços ?
10. En què ens pot ajudar ser-ho ?
11. Explica una situació en la que siguis constant. 
12. Per què hem de ser constants ?

ca
Saltar al contingut